dimecres, 30 d’agost de 2017

SENSE IDENTITAT

A l'hora en què hagi de dormir,
ho faré sense identitat,
per què a ningú li importarà que mori ho diré:
i ho repetiré fins que arribi el dia en què hagi de reposar,
i aquest sofriment ja no em turmentarà.

diumenge, 27 d’agost de 2017

PLORANT/ BLASFÈMIA/ MALTRACTAMENT

PLORANT

Que importa
Que em vegi plorant
Que gaudi, que rigui
Que importa si demà moro
¡... Que importa ... !.
No ploris que si tornar és el meu destí
seré capaç d'acariciar amb gestos de desig
des de les profunditats de la meva ànima.
Avui caic en trossos i pateixo per això
però seré demà fang nou, Somni nou.


BLASFÈMIA

Vaig tacar la teva vida
al reformatori amb l'aigua ombrívola de el meu plor
que va ser blasfèmia i també oratori per a la teva gran i virginal espant.
Així et vas convertir en ofertori d'aquest maleït que et va estimar tant
i que en el dia de la seva vetlla et va arrossegar fins al cementiri.


MALTRACTAMENT

Es lleva d'hora,
sentint els teus crits, en el fons del seu odi,
té el teu nom escrit,
et fas anomenar pare,
res li falta a la teva filla,
però li falta afecte, i en això no et fixes!
Tu sincerament, no tens perdó,
li fracturar alguns ossos,
i a més el cor,
ella camina sola al fons de l'abisme,


tu arribaràs a vell, i et farà el mateix.

divendres, 25 d’agost de 2017

HOMENATGE A LES VICTIMES DEL TERRORISME DE BARCELONA

MINUTS DE SILENCI

Silenci pels cossos caiguts,
silenci per les víctimes innocents,
d'una societat intransigent,
amb altres pensaments diferents.

Silenci pels que ploren,
famílies mutilades, destrossades,
ideologies a punta de pistola inculcades,
fanatisme indecent, en el qual només és possible,
el que més mata i crida més fort.

'Ja n'hi ha prou !! clamen al cel els difunts,
'Ja n'hi ha prou !! de cementiris plens,
i campanades que toquen a mort,
silenci, pels éssers que ja no han tornat.

No més terrorisme d'Estat en el món,
no més terrorisme religiós,
ni menys el terrorisme ideològic,
l'imperi de la raó governarà algun dia
al món,
no, els senyors de la guerra i els seus vassalls.

Savis, profetes, vidents i anacoretes,
van deixar un llegat de tolerància i respecte,
respecte entre tots els éssers humans,
és igual, credo, raça o color,
tots som germans i vam viatjar
pel mateix mar universal,
en la mateixa nau sideral.

DAVANT ELS ULLS

Tot canvia davant els ulls.
Fins el cel sembla ser diferent,
em vaig fins el passat,
furgo al infinit mar dels somnis,
que fins ahir van ser batecs.
Són paisatges austers llocs en la memòria,
que adormits busquen tenir història.
Silenci a la ciutat dels fantasmes vius,
no hi ha sol que de calor a tant fred.
Ciutat assetjada pel tirà terrorisme

Deixem viure als nens.
Defensem la vida.
Sepultem l'odi.

No més morts,
No més tracta de persones,
no més del mateix.


dilluns, 21 d’agost de 2017

PAU

 Pau, virtut divina, la qual el món anhela,
la que amb les seves forces tracta d'obtenir-la.

La pau no és paraules, ni absència de guerra,
la pau no es crea, tampoc s'inventa.

Pau que sobrepassa tot enteniment,
tot per als savis la pau és misteri.
No és amb la raó, no és l'intel·lecte.

Aquesta pau que anheles; és la pau de Déu.
És la pau que sadolla, és la pau que omple.

dissabte, 19 d’agost de 2017

AMB TENDRESA


Si la flama de la poesia
i el foc de l'amor es fa fred,
fereix el meu cor sense cortesia.
No deixis de la meva vida
amb la cendra dels sentiments morts,

deixa que la meva ànima flueixi amb tendresa.

dijous, 17 d’agost de 2017

EL MAR


Odio el mar,
sólo hermoso cuando gime
del barco domador bajo el pendiente
y como fantástico demonio,
de un manto negro colosal tapado,
encorvase a los vientos de la noche
ante el sublime vencedor que pasa
y a la luz de los astros, encerrada
en globos de cristales, sobre el puente
vuelve un hombre impasible la hoja a un libro.

Odio el mar
vasto y llano, igual y frío
lo cual la selva hojosa echa sus ramas
como sus brazos, a apretar al triste
que herido viene de los hombres duros
y del bien de la vida desconfía,
lo cual honrado luchador, en suelo
firme y seguro pecho, al hombre aguarda
sino en traidora arena y movediza, cual serpiente letal.

El sol también, también naturaleza
ígnea, varia, inmortal
amo la vida.

No a la próvida vida haré culpable se hallan para vivir,
y goce sumo, claro como una aurora y penetrante.

Que porque el llanto de sus ojos surge
lo imaginan más grande y más hermoso
los del gañán de amor que en brazos tiembla
yo no si hallo un infame al paso mío,
ni mi sagrado verso nimio guardo
odio el mar, que sin cólera soporta
sobre su lomo complaciente, el buque.

dimarts, 15 d’agost de 2017

MIEDO


Los rayos de sol se filtran entre las hojas,
bailan con ellas al ritmo del viento.
No cierres los ojos, deja que te deslumbre,
deja que la tierra humedezca tu espalda

No tengas miedo.
Seguiré aquí aun cuando te hayas ido.

No hay baile más sutil que el de las sombras en tu piel,
ni la mariposa se atreve a irrumpir en tu hombro.
El aire dirige nuestros cabellos al poniente,
es el fin que nos absorbe, nos atrae, nos anhela.

No tengas miedo.
Seguiré aquí aun cuando te hayas ido.
Viaje sin destino, camino sin sentido, tiempo sin tiempo...
una caricia más y sabré que ha valido la pena.




diumenge, 13 d’agost de 2017

QUEIXA

Enveja i odi
són dames que l'acompanyen,
l'inspiren i l'aguanten
en tots els seus moments.

Incapaç d'estimar
sols el desig el guia
quan parodiant l'amor
ha volgut conquistar.

L'art de la seducció
domina amb la paraula
i sense saber com es cau
en el seu parany.

Més quan la possessió
mitiga el seu afany,
en el seu cor eixut
sols hi resta un badall.

divendres, 11 d’agost de 2017

LAS HORAS DE LA VIDA.

Las horas de la vida
tenue calima imperceptible,
confunden el esplendor de las sombras
fragmentos idealizados
de imágenes reales
con el resurgir del cisma de la mente.

La marcha de la sociedad
enclaustran en el tiempo
clarificando las visiones
asimiladas pero ignoradas.

su resurgir devuelve la memoria,
perdida a conciencia,
y devuelven las pasadas borrascas.

El viento pierde su horizonte
soplando contrario a su destino.

Las lunas de las horas de la vida
se han roto en mil pedazos
en quedarse pegadas en el sueño.

La hora de la realidad
ahoga los últimos esfuerzos
de retener lo que se ha imaginado.

dimecres, 9 d’agost de 2017

COSTA BRAVA

Costa brava
la lluna serena i clara
es mira al mirall
que hi ha deixat l'alba
enamorat i rialler...

Entre les onades s'abracen
els déus de l'univers.
mil cargols de mar de nacre
els dediquen els seus concerts.

Adamantines, les aigües
de la teva costa i mar endins,
ambarines i maragdines
m'estan menjant a petons.
sempre les mateixes fragàncies
els meus sospirs i embadaliments...

Multicolor és l teva fauna;
cromatismes i espurnejos
van i vénen, pugen i baixen.

Els teus paisatges, costa brava,
són brocats i adorats
harmonitzat les teves cales.

dilluns, 7 d’agost de 2017

QUEIXA 1

Haig de sofrir l'insult
injust, cruel de menyspreu
pèrfid, cínic, intens,
de l'home que he estimat.

Constantment enganys
desfent-me els sentiments
va prodigant enganys.

Molts sentiments
trasllueixen les paraules,
les males intencions
en plasmen els seus fets.

Enveja i odi
són dames que l'acompanyen,
l'inspiren i l'aguanten
en tots els seus moments.

Incapaç d'estimar
sols el desig el guia
quan parodiant l'amor
ha volgut conquistar.

L'art de la seducció
domina amb la paraula
i sense saber com es cau
en el seu parany.

Més quan la possessió
mitiga el seu afany,
en el seu cor eixut
sols hi resta un badall.

dijous, 3 d’agost de 2017

UN POEMA PARA MORIR EN PAZ.

Muy cerca de mi ocaso, 
yo te bendigo, vida,
porque nunca me diste ni esperanza fallida,
ni trabajos injustos, ni pena inmerecida;
porque veo al final de mi rudo camino
que yo fui el arquitecto de mi propio destino;
que, si extraje la miel o la hiel de las cosas,
fue porque en ellas puse hiel o mieles sabrosas: ...

Cierto, a mis lozanías va a seguir el invierno:
¡más tú no me dijiste que mayo fuese eterno
! Hallé sin duda largas noches de mis penas;
sin duda, el único poema que me hace amar la vida ...