dimarts, 30 d’abril del 2019

ESTO, SOY YO



Esto que ves soy yo,
ni más, ni menos.
Un pedazo de carne ...
un trozo de humanidad...
un puñado de ADN...
Un montón de sueños,
una simple persona.
Un pedazo de dulzura,
con toda mi sinceridad.

Esto que ves, soy yo,
ni más, ni menos.
Una cosa con sentimientos,
a veces de alegría, otros
de soledad e intensa tristeza.
A veces me siento encerrado,
otras veces en libertad.
Pero así, simplemente,
así soy yo.

Es todo lo que tengo,
todo lo que soy.
No es mucho...
pero todo te lo doy.


dissabte, 27 d’abril del 2019

MONTSERRAT


                                                Declarat parc natural el 1987 per garantir-ne la conservació. 30 aniversari


Que ressorgeixi del passat,
embolcallada de boira,
la muntanya de Montserrat.

Turons al teu entorn,
que l’envolten com una sardana.

Dels catalans tens el cor,
pedres i roques ardents d’amor,
que es poleixen durant segles.


Tothom vol visitar aquestes muntanyes,

que són les mes hermoses del món. 

Oh Verge de Montserrat,
el teu nom sempre serà invocat pels catalans
que aniren a la glòria, cantant
el Virolai de Montserrat. 


dimarts, 23 d’abril del 2019

SANT JORDI

23 D'abril.
Sant Jordi ajunta la raó i el cor,
petons i abraçades.
Marismes de roses,
gratacels de llibres.

Sant Jordi
dins l'esplendor
de la primavera,
que la vida i el cor ens altera.

El sol quan surt tot ho il.lumina.
aixi son els teus ulls,
clars com el dia

diumenge, 21 d’abril del 2019

SE PARO EL RELOG




Se paró el reloj…

Un día muy frio de invierno, 
un día amargo en el tiempo. 

No cuentas los días, 
no importan las horas… 

Ya nadie me espera 
en ninguna parte.

Yo no le doy cuerda al reloj, 
se paró el tiempo en mi corazón.

Te fuiste amor, de madrugada, 
la muerte te llamó, 
nadie la esperaba. 

Tocaban las horas en el reloj. 

Hoy está parado, 
al igual que la vida.

divendres, 19 d’abril del 2019

DECADÈNCIA



Pressento que se m'acaba el temps.
Cada minut que passa, sento que la meva vida
se m'escapa de les mans.

Assec el dolor en els meus ossos.
Veig en la meva decadència,
on acaba la meva aventura.

On s'amunteguen records
d'una vida costa amunt.

Quan vaig començar a viure,
em sentia segura.

La meva lluita del dia a dia,
amb dolor i amargors.

Divina joventut.
Que va minvant mentre viatges,
enfonsant a les nostres ànimes
en el ploro.

Doncs et portes amb tu les joies
del cos juvenil que tant enyoro.
I vius com un mort
en hores baixes,
sabent que has perdut
un gran tresor.

Era la meva força i la meva guia,
lluitant amb esperances,
sense pensar que arribarien
tan aviat les meves enyorances.

Veig escurçar-se els meus dies,
i vaig perdent aquesta força.

Les meves forces contra la seva força.
Ja derrotada, quan
m'aculli aquesta terra,
on fondré la meva vida,
alegries i tristeses.

També deixaré el dolor,
la meva vellesa, la meva decadència.

De vegades penso,
quant hauré viscut?.
Si feliç hauré estat.


Quan vaig tenir energia,
quant gaudiria
vivint experiències?.

Veig en la meva decadència
on acaba la meva aventura.

On s'amunteguen records
d'una vida costa amunt.