dissabte, 9 de setembre de 2017

SEGADOR-SEMBRADOR

SEGADOR

El segador, amb pauses de música,
segava la tarda.
La seva falç és tan fina,
que sega les dolces espigues i sega la tarda.

Segador que en daurats nivells camina
amb el seu soroll afilat,
derrotant les fines altures d'or
tira a baix també l'ocàs.

Segava les clares espigues.
La seva pausa era música.
La seva ombra allargava la tarda.
En els ulls portava un estel
que de vegades botava per tot el paisatge.

La falç afilada tan fi
segava el mateix
l'espiga que l'últim sol de la tarda.


SEMBRADOR

El sembrador va sembrar l'aurora;
el seu braç abastava el mar.
En la seva mirada les muntanyes
podien entrar.

La terra pautada de solcs
sentia els grans caure.
D'aquell ritme senzill i profund
melòdicament els arbres van posar la seva dansa a bressolar.

Sembrador silenciós:
el sol ha crescut per les teves màgiques mans.
El camp ha escollit un altre to
i el cel ha volat més alt.

Sembrava la terra.
El seu pas era bell: ni curt ni llarg.
En els seus ulls cabien les muntanyes

i tot el paisatge en els seus braços.

6 comentaris:

  1. Sembrar y cosechar. Los segadores siempre recogiendo el fruto de su trabajo previo.

    Bello poema. Un abrazo

    ResponElimina
  2. Me gusta tu poesia.
    Expresar el trabajo duro dl campo.
    Besos

    ResponElimina
  3. Gracias por tu aportacion en mi blog.
    Besos

    ResponElimina