dissabte, 27 de novembre del 2021

UN POEMA PARA MORIR EN PAZ


Muy cerca de mi ocaso, 
yo te bendigo, vida,
porque nunca me diste ni esperanza fallida,
ni trabajos injustos, ni pena inmerecida;
porque veo al final de mi rudo camino
que yo fui el arquitecto de mi propio destino;
que, si extraje la miel o la hiel de las cosas,
fue porque en ellas puse hiel o mieles sabrosas: ...

Cierto, a mis lozanías va a seguir el invierno:
¡más tú no me dijiste que mayo fuese eterno
! Hallé sin duda largas noches de mis penas;
sin duda, el único poema que me hace amar la vida ...

dilluns, 22 de novembre del 2021

SANTA CECÍLIA PATRONA DE LA MÚSICA

Estimo la música, 
la porto tatuada a la meva ànima.

Quan em desperto, només amb ella penso.

M'acompanya en els meus somnis, en el dia a dia,
en els meus moments de tristesa i solitud, és la meva única companyia, es  fidel amiga que mai em deixa sola,
amb ella ric amb ella ploro.

L' estimo amb tota la meva ànima,
perquè ella es qui em fa tornar a somiar,
i tornar a gaudir de moments que no mai tornaran.

La música és la meva musa, és als meus poemes,
perquè la porto a les venes.

La musica es magica
perquè t'emociones en recordar la primera cançó de bressol que  cantava la mare, la del primer amor,
o la cançó que ara mateix  m.acompanya.

La música se celebra vivint,
fent música, cantant, compartint música,
acompanyant-se de persones que estimen el mateix,
perquè celebrar 
amb desconeguts allò que és el més íntim, i tant estimes,
moltes vegades és un regal.

Tots portem la música a l'ànima.

Música, amb tu i per tu vull morir.

dimecres, 17 de novembre del 2021

CARTA A L'ANGELA

 

No ploris per mi…
M'has donat una llar on acollir-me,
m'has proporcionat aliment
i sobretot, m'has donat el teu amor
i la teva companyia.
L'últim que voldria és aveure't sofrir per mi.
Ara que no estic amb tu, no vull veure't trista.
El meu desig és que quan pensis en mi somriguis,
doncs, així sabré que el meu record et fa feliç.
Vull que recordis els bons moments que em compartit.
Recorda les nostres mostres d'afecte,
els nostres jocs…i si alguna vegada t’he defraudat,
o em vaig portar malament, perdona'm.
I, per favor, no tiris les meves joguines,
ni el meu llit, ni les meves coses,
perquè en aquest món hi ha molts altres col·legues
que viuen en solitud, tristos, sense afecte…
molts que donarien la seva vida per compartir la teva.
No, no ho diguis, no diguis que no vols tenir més animals…
això em fa pensar que el temps que vaig estar amb tu no et vaig fer feliç.
Per favor, que la meva mort no sigui en va,
que serveixi perquè un altre tingui la sort
de poder viure i conèixer que ets meravellosa
i gaudir del teu generos l'afecte i amistat.
No estiguis trist…jo no ho estic, perquè se que guardes
un raconet especial al teu cor … Per a mi.


dijous, 11 de novembre del 2021

HOMENATGE A MIQUEL MARTI POL EL SEU 18è ANIVERSARI DE LA SEVA MORT

 

Soc del poema les seves estrofes,

de la poesia, els versos.

Soc amant de l’amor,

de l’amistat i la vida.

Soc també la que fa ferida

quan em fereixen.

Soc la veritat i soc daga,

quan els meus versos aniquilen.

Soc de l’amic la seva vida,

de la dona la seva constància.

I soc un arbre d’esperances,

d’amor, de fe i alegries.

diumenge, 7 de novembre del 2021

EL MAR

 
El mar va fantasiar en ona alta
que tu m'acariciares.

Necessito un instant dels teus llavis,
necessito dir que l'aurora,
en què es fa de dia és amb mi,
que sí, que ens estimem.

O emporta't amb tu aquests dos goigs
i pors i gemecs.

O m'ho dius a mi les teves mans,
dues blanques suaus carícies,
dos els passos;
dos nàufrags sense port;
dues gotes d'una pluja d'estiu;
dos temples, sense guia;
dos cels, dos inferns,
dos déus, i una sola ànima
sobre el caos.