dimarts, 13 de novembre de 2018

En record de Miquel Martí i Pol, en el 15è aniversari de la seva mort

https://encrypted-tbn0.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcRat14rpD5ktXV1bwP-YIMwqX_AqKMx79HPOsDQYgulSXaN6fC_Miquel Martí i Pol
Poeta
Miquel Martí i Pol fou un poeta, 
escriptor i traductor català, 
un dels més populars del segle XX.
És l'autor d'un dels llibres poètics 
més venuts de la literatura catalana.
Naixement: 19 de març de 1929, Roda de Ter
Defunció: 11 de novembre de 2003, Vic





SI PARLO DE LA MORT


de Miquel Martí i Pol

 

Si parlo de la mort és perquè em moro
i al capdavall més val parlar de coses
que hom coneix intensament. La meva
mort, per exemple, la tinc ben sabuda,
fa molt de temps que convivim i encara
conviurem molt de temps, fins que es resolgui
d'un cop per sempre el plet que mai no aporta,
malgrat els aldarulls, sengles sorpreses.
Llavors serà el moment de l'elegia
i algú hi haurà per fer-me el panegíric
(en català, si us plau, i en decasíl·labs)
que jo, bo i mort, escoltaré amb respecte.
Mentrestant parlo de la mort, tal volta
perquè és allò que tinc més viu i pròxim,
per no caure en subtils pedanteries
que, fet i fet, no porten a cap banda.
Parlo, doncs, de la mort, i a més em moro.
No es pot pas demanar més honradesa.

DOLÇ ÀNGEL DE LA MORT


Dolç àngel de la Mort,
si has de venir, més val que vinguis ara.

Ara no temo gens el teu bes glacial,
i hi ha una veu que em crida 

en la tenebra clara de més enllà del gual.

Dels sofriments passats tinc l’ànima madura per ben morir.
Tot allò que he estimat únicament perdura
en el meu cor, com una despulla de l’ahir, freda, de tan pura.

Del llim d’aquesta terra amarada de plors 
el meu anhel es desarrela.

Morir deu ésser bell, com lliscar sense esforç
en una nau sense timó, ni rems, ni vela, ni llast de records!

I tot el meu futur està sembrat de sal!
Tinc peresa de viure demà encara…


Més que el dolor sofert, el dolor que es prepara,
el dolor que m’espera em fa mal…

I gairebé donaria, per morir ara
morir per sempre, una ànima immortal.

diumenge, 11 de novembre de 2018

VERSOS DE ODIO Y MUERTE



Primera Guerra Mundial (1914-1918)
VERSOS DE ODIO Y MUERTE

EL ODIO, EL EGOÍSMO Y LAS GUERRAS, LLAGAS DE LA HUMANIDAD.

El niño no entendía
mirando al cielo,
porque caían bombas,
porque todo era oscuro y negro,
porque moría la gente.

Su madre estaba inerte,
a su lado sin vida.
Fragmentos de cemento
y cenizas ardientes
caian llameantes en su frágil cuerpo.

Lágrimas derramaban
sus ojitos rasgados.
Sus piernitas temblaban,
sus fuerzas flaqueaban.
Ya no le quedaba vida.
Una victima mas del sin sentido
del ser humano.

Esta cruel y estúpida guerra finalizo el día 11-11-1918.
Lamentablemente no fue la ultima...

divendres, 9 de novembre de 2018

A NOITE DOS OLHOS NEGROS

Para mis amigas y amigos portugueses


Um sonho, um suspiro
um adeus, um pensamento.

Foste embora
e você deixou toda a estadia
cheio de você
e um olhar inesquecível
com lágrimas nos olhos
e nos meus lábios
cheio de desertos silenciosos.

Solidão em coro
sem trégua e com areia,
Isso me enche e me atravessa.

A dor me persegue
e espero
Eu fiquei com minhas mãos
cheio de solidão
você deixou mil vozes
e faces de lama.

Apenas meus olhos olham para mim
da noite,
como chuvas de sonho
como um ramo frágil no inverno,
no meu sangue
e em uma única palavra
você tem que olhar para o seu rosto
e na solidão
do grito coletivo,
nos céus
Imortais da inocência
em grandes vozes

Eu sou da vida
sentir medo
para a doença
e enfrentar a morte.
Eu tenho o direito de estar vivo
e mesmo sendo frágil.



Espero no este muy mal escrito


dimecres, 7 de novembre de 2018

AQUEST MATI


Aquest matí al despertar
i veure el teu tendre somriure,
i senti les teves suaus carícies,
vaig saber que totes les llàgrimes,
que totes les decepcions,
que tots els plors i cops,
van valer la pena.

Perquè aquest matí,
he descobert que la felicitat.
És cada instant,
cada moment al teu costat.


Aquest matí ... ah! aquest matí.
Que no hauria fet jo aquest matí!.
Vaig voler donar-te una abraçada infinita,
i fondre amb tu.


Aquest matí ...
aquest matí no tindrà tarda,
ni núvols, ni nit, ni hores.


Aquest matí serà sempre.

dilluns, 5 de novembre de 2018

ESBRIBO

                                                       ANY1980



Escribo con los pensamientos,
con el alma atravesada,
con el suspiro lleno de sentimientos.


Escribo por la urgencia
de hacerte llegar unas palabras.

Escribo por la vida
que nos hace sentir hasta la muerte su punzante palabra rabiosa.

Escribo por este malestar,
una sensación rebelde que invade mis pensamientos.

Por la locura de querer contarlo al mundo
y allí liberarlo del ultraje,del engaño, de la palabra, mal empeñada.

Escribo contra la prepotencia del deseo de dentro de mi,
que se ensaña contra mi alma y mis recuerdos.

Escribo porque si no me salen por la boca las imágenes de dentro.

Escribo como soy cuando me atacan las palabras,
libre, indiferente, irreverente.

Escribo como soy cuando me enfrento al enemigo:
seguro, íntegro, implacable.

Escribo porque no me queda más remedio,
no tengo otra salida.


Escribo porque sí,
escribo porque me da la gana.

Escribo para llorar, para callar.
Escribo para intentar vivir.