dissabte, 17 de novembre de 2018

LA MILLOR VENJANÇA

La venjança és dolça i no engreixa.

La venjança és el mos més dolç,
per al paladar, que mai
s'ha cuinat a l'infern.

La millor venjança,
es realitza lentament
i amb els ulls ben oberts,
i totes les direccions
per ferir punxentment

La millor venjança
és ser diferent de qui va realitzar el dany.

La millor venjança és un gran èxit

La millor venjança és viure
i posar-te a prova a tu mateix.

Viure bé és la millor venjança.

L'èxit és la millor venjança.

La millor venjança és no ser com el teu enemic.

dijous, 15 de novembre de 2018

SUPERVIVIENTE


Madre de la humanidad,
Hoy tu te encuentras en hambre y guerra,
por culpa del hombre y su vanidad.
Me habita un cementerio
aquí al lado de mis muertos.
no necesito amigos
me da miedo querer porque he querido,
a muchos y a todos los perdí en la guerra.

Me basta con mi pena.
Ella me ayuda a vivir
estas noches desiertas
esta cuenta incesante de las pérdidas.
               .....

Ya la guerra y sus horrores,
ni del cielo la voz pura,
nada enfrena la locura
de sus pechos pervertidos.

La victoria es nuestro amor,
combatir, nuestra costumbre,
la Gloria huella como a vil escoria
a los niños y a la madre.

Matar, morir, es el fin
de nuestra ventura loca.

Todo el campo es humo,
muerto y sobre vivientes
agonizantes sin rumbo
¡Fuego! ¡sangre! ¡destrucción!

Se saltan montes y llanos:
el pavor crispa las manos
en las crines del bridón.
                …..

El muro de un hospital de sangre.
Por los campos luchados se extienden los heridos.
Y de aquella extensión de cuerpos luchadores
La sangre llueve siempre boca arriba, hacia el cielo.
Y las heridas suenan, igual que caracolas,
cuando hay en las heridas.

La sangre huele a muerte,
venganza y traición.
Allí donde el herido palpitante,
herido estoy, miradme: necesito más vidas.

La que contengo es poca,
la sangre que quisiera perder por las heridas.
Decid quién no fue herido.

Mi vida es una herida de juventud dichosa.
¡Ay de quien no esté herido, de quien jamás se siente
herido por la vida, ni en la vida reposa
herido alegremente!
                …..

PARA LA LIBERTAD

Para la libertad sangro, lucho, pervivo.
Para la libertad, mis ojos y mis manos,
como un árbol carnal, generoso y cautivo,
doy a los cirujanos.

Para la libertad siento más corazones
que arenas en mi pecho: dan espumas mis venas,
y entro en los hospitales, y entro en los algodones
como en las azucenas.

Para la libertad me desprendo a balazos
de los que han revolcado su estatua por el lodo.
Y me desprendo a golpes de mis pies, de mis brazos,
de mi casa, de todo.

Porque donde unas cuencas vacías amanezcan,
ella pondrá dos piedras de futura mirada
y hará que nuevos brazos y nuevas piernas crezcan
en la carne talada.

Retoñarán aladas de savia sin otoño
reliquias de mi cuerpo que pierdo en cada herida.
Porque soy como el árbol talado, que retoño:
porque aún tengo la vida.

MIGUEL HERNÁNDEZ

dimarts, 13 de novembre de 2018

En record de Miquel Martí i Pol, en el 15è aniversari de la seva mort

https://encrypted-tbn0.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcRat14rpD5ktXV1bwP-YIMwqX_AqKMx79HPOsDQYgulSXaN6fC_Miquel Martí i Pol
Poeta
Miquel Martí i Pol fou un poeta, 
escriptor i traductor català, 
un dels més populars del segle XX.
És l'autor d'un dels llibres poètics 
més venuts de la literatura catalana.
Naixement: 19 de març de 1929, Roda de Ter
Defunció: 11 de novembre de 2003, Vic





SI PARLO DE LA MORT

de Miquel Martí i Pol

 

Si parlo de la mort és perquè em moro
i al capdavall més val parlar de coses
que hom coneix intensament. La meva
mort, per exemple, la tinc ben sabuda,
fa molt de temps que convivim i encara
conviurem molt de temps, fins que es resolgui
d'un cop per sempre el plet que mai no aporta,
malgrat els aldarulls, sengles sorpreses.
Llavors serà el moment de l'elegia
i algú hi haurà per fer-me el panegíric
(en català, si us plau, i en decasíl·labs)
que jo, bo i mort, escoltaré amb respecte.
Mentrestant parlo de la mort, tal volta
perquè és allò que tinc més viu i pròxim,
per no caure en subtils pedanteries
que, fet i fet, no porten a cap banda.
Parlo, doncs, de la mort, i a més em moro.
No es pot pas demanar més honradesa.

DOLÇ ÀNGEL DE LA MORT


Dolç àngel de la Mort,
si has de venir, més val que vinguis ara.

Ara no temo gens el teu bes glacial,
i hi ha una veu que em crida 

en la tenebra clara de més enllà del gual.

Dels sofriments passats tinc l’ànima madura per ben morir.
Tot allò que he estimat únicament perdura
en el meu cor, com una despulla de l’ahir, freda, de tan pura.

Del llim d’aquesta terra amarada de plors 
el meu anhel es desarrela.

Morir deu ésser bell, com lliscar sense esforç
en una nau sense timó, ni rems, ni vela, ni llast de records!

I tot el meu futur està sembrat de sal!
Tinc peresa de viure demà encara…


Més que el dolor sofert, el dolor que es prepara,
el dolor que m’espera em fa mal…

I gairebé donaria, per morir ara
morir per sempre, una ànima immortal.