EL RECORD
Quan la meva veu es perdi en el silenci,
i la meva paraula sigui petjada d'un altre temps,
si encara penses en el meu, jo estaré vivint,
perquè jo viuré... si estic en el teu record.
Quan la meva veu es perdi en el silenci,
si tu encara em recordes, jo seguiré vivint,
a l'espai eteri, en un lloc incert,
seguiré sempre viu... encara que ja m'hagi mort.
Les persones no moren si estan en el record,
mai es mor l'ànima, només es mor el cos,
l'ànima és alguna cosa eteri, és com el pensament,
és una fantasia, és... És tot un univers!!
Quan ja m'hagi anat, et demano, t'encomano,
no em tiris a l'oblit... vull seguir vivint.
EL RECORD
Si un sol oblit aconseguís
per tapar el teu record;
segur, jo, tindria por
d'endinsar-me en él;
l'oblit és alguna cosa cruel
que a ningú l'hi desitjo.
En l'oblit, queda això
sense substància i sense textura;
que ni pena o dolçor
i molt menys calor;
allí, no entra l'amor
que ahir ens donés
tendresa.
