dimecres, 17 de gener de 2018

TORNARÉ A SOMNIAR



Tornaré a somniar
que el meu cor tornarà
amb força a bategar.
Tornaré a sentir
altre cop la teva mà en la meva.
Del teu somriure gaudiré,
en els teus ulls em reflectiré,
i de la teva veu m’ompliré.
Però per sobre de tot, lluitaré per aconseguir
que no torni a ser mai més un somni.

dilluns, 15 de gener de 2018

PER QUÈ

T’estimo per què sí, per què el cos m’ho demana.
Per què has vingut com l’ona sense ordre ni concert,
sense paranys ni enganys.
Per què és l’amor, què has granat el meu pit.
Per què sóc massa fràgil per aturar-ho.
Per què em fas sentir viva.
Per què sóc massa forta  perquè vegi el destí.
Per què has signat sense mi, el nostre camí.

dissabte, 13 de gener de 2018

ANIMA BUIDA



La solitud és trista,

més encara si vius

amb els records del passat.

Era tota la meva vida

i avui no esteu al meu costat.

Em van abandonar a la meva sort,

una tarda de febrer.



Quant temps hauré

d’ acostumar-me a la vostra absència ?.

Com ho faré per viure sense les teves carícies,

sense els teus petons, sense el teu alè i alegries?.

Com ho faré ?.

Que fàcil va ser per a ells deixar-me

amb aquesta agonia.

Ja tornaré quan us necessiti,

i així podré estar amb vosaltres.

Encara que sigui puc veure-us entre reixes,

ja que jo sense veure-us no viure.



Alguna cosa en el meu interior no em deixa respirar.

Dies foscos, interminables, camins sense fi.



Malenconia?, tristesa ?, no ho sé.

Idees desgavellades creuen la meva ment.

El temps sembla aturar-se.

Les meves llàgrimes inunden la meva ànima.



Sense remei caic

en el forat negre.

Res a fer, ni riure, només plorar.

Tot ho veig fosc.

Busco fugir d'aquest infern,

d'aquest laberint que ocupa la meva ment.

Però, on anar, on vaig?.
Només em salva veure-us, encara que sigui a la presó.

dijous, 11 de gener de 2018

UN POEMA HE PERDUT

He perdut el meu poema escrit amb silenci i calma.
Un poema que explica entre els seus versos
els sentiments que brollen de la meva ànima.

He perdut un poema trist que de la meva ploma s'ha escapat.
Un pensament amb temors, anhels i esperances,
l'hi ha portat embullat entre els seus versos

He perdut un poema inacabat.
Si trobessis el meu poema, no oblidis
escriure el que encara li falta.

Un poema orfe he deixat.
No vaig poder completar tots els seus versos.
Plorés tota la nit desolada,

per no poder veure’l acabat.

dimarts, 9 de gener de 2018

NOMÉS

Només sóc el reflex amarg d'un record per a tu.
Aquest matí, després de tant de temps et vaig veure.
Vaig voler cridar, però emmudí.
De la meva gola sol silenci,
del meu pit, va brollar dolor.

Tan sols em va quedar la pell,
tantes vegades recorreguda pels meus dits.

L'empremta d'un perfum que m'enamoro.

diumenge, 7 de gener de 2018

EL MIRALL DE L'ÀNIMA

Ets com la dolça melangia
que nia en el mirall de l'ànima.
I, és tan llarga la tardança,
que a ment i cor s'instaura l'esperança.

Tu tan lliure de lligams ets molt més preciosa,
és quan en joc entra veloç la meva enyorança.
Per llunyana de tu la meva ment capritxosa.

Ni tan sols una petita espurna d’ alternança,
entre malenconia i esperança.

Segur que algun dia cantem alabança
dels nostres desitjos veure complerts.
Sense mancança, que per llarga
que sigui nostra tardança, amb més grat
ho agafarem al retrobar-nos.

Bella i lliure flor, vola, vola sola,
que sempre amb tu el meu ésser volarà.
Imperceptible a ulls teus, els altres sentits
hauràs d'aguditzar, tan sols així em percebràs.
No tan sols que sóc amb tu i que tu amb mi
estàs, sinó que un dia te m’ajuntaràs.