dijous, 19 de juliol de 2018

ENCLAUSTRAT


Viu enclaustrat amb tu,
ple de limitis i barreres
sospiro per una mica de tendresa,
una mica de descans al meu dolor
que m'arrossega a l'abisme
de no poder de tu escapar-me.

Presoner per obligacion,
perpètuament i congenicamente,
i mut, i gairebé inert, en el meu silenci,
vivio o sobrevisc enclaustrat amb tu.

Silenciós davant l'evidència
que la teva ets el meu món i el meu botxí,
i de tu no puc escapar, no puc fugir, no.

Aguditzo els meus sentits,
i miro al cel en el crepuscle
del que del meu lentament es va morint,
amb el adbertimiento del teu agonizacion
fins al meu final amb sofriment,
i patiment fins a la meva mort.

Cada dia ets diferent,
més cruel, més inhumà, més punxant.

Cada moment ets un altre, amb un nou dolor,
amb un somriure endiablat, que martiritzes la meva ment
la meva ser la meva ànima, el meu cos
però, ets un altre, cada vegada més diferent,
però amb un únic obsegetivo

amargar-me, maltractar-me i eleminarerme
sense abans no sigui amb la teva gran tortura.

I no obstant això et sóc fidel, segueixo vivendo amb tu
viu enclaustrat amb tu,
ple de linites i barreres.

De vegades en penombra et sento,
com un ideal que a moments s'esfuma,
i en silenci que no et noto
com el solitari dels ulls tristos.

Sóc teu en el meu tormentosa
delicada persona de naturalesa,
fràgil feble, i torturada
per la malaltia que m'enclaustra,
a la vida plena de dolor sofriment.

Davant de tu va manifestar
sóc l'esclau encadenat
el que viu en el suplici,
entre les quemantes hores del dia
i els minuts dels quals em turmentes.

I encara dius que vola sense barreres,
sense horitzons que m'alliberes,
si el teu vius per sobre de tot,
de tot el que jo sóc,
i més enllà d'això, et desitjo
si no estigués enclaustrada amb tu
tal vegada ja no viuria tal vegada ja no existiria
perquè sóc de tu,
i sempre de tu,
l'enclaustrat per tu,
pel dolor sofriment
patiment sense fi per tu.

dimarts, 17 de juliol de 2018

TU ENFERMEDAD

Es casaste con la soledad es tu enfermedad,
nacer débil, nacer mujer.

Nunca creíste que te destrozaría por dentro el machismo
nunca imaginaste que, al destrozarte, destrozaría tu vida,
tus ilusiones tus sueños, tu personalidad,
simplemente por mujer nacer.

Esta maldita enfermedad te trajo noches sin sueño e infelicidad
te trajo falta de amor, traición y susceptibilidad,
así caíste, te vence enfermedad,
sólo tú puedes resolverlo, sólo tú puedes salir de esa oscuridad,
mujer aléjate pronto de esa vida de infelicidad
lucha por tus derechos e igualdad.

Escápate de ese pozo sin fondo, tu enfermedad
de vivir humillaciones desprecios y vejaciones,
por qué este mundo es machista
es discriminatorio es falso y corrupto.

No sufras sal de este enfermo
no hay nada que tú puedas hacer
sólo les queda a los gobernantes
cambiar las leyes, y buscar una igualdad,
una justicia que los hombres cavernícolas
no quieren cambiar ni modificar
tú no lo puedes cambiar
ahora sabes que la desigualdad es una enfermedad
del mundo de los seres humanos de la sociedad.

diumenge, 15 de juliol de 2018

Al LÍMIT



Tens a la vida
al teu a vast,
a la teva mà
però no és suficient.

La vida com la poesia
és el límit infinit del llenguatge.

És l'ombra de la teva ploma.

Al principi va ser el gest
i el gest va ser so,
i el so es va fer paraula,
i tot ja és en ella
i tot ja és per ella.

I el poema és un no ser:
un no ser sense ella.

I la paraula és la vida
i la poesia és la llum:
és el llampec en la nit,
és el fulgor etern;
però l'ombra no entén:
no entén de versos,
ni de llampecs sap.

La vida com la poesia
és el límit infinit del llenguatge.
En els teus llavis

El meu limit
On està el meu límit?

Ni jo mateixa ho sé
potser la qüestió estigui
en l'aguant que em vulgui posar...

Però arribar al límit
minva el teu ser
s'acompanya d'esgotament
mental i físic et col·lapsa, t'impedeix créixer...

Al límit no arribis
evitar-ho...faras be...
doncs al límit jo vaig arribar...

El regust que deixa
arribar al limit,

sense saber on es la fi del limit

Limits hi ha molts
la vida es l'unic que no pots perdre.


La vida és repte. 

Viu-la
Assegui-la, 

riu-hi, plora-la.
Guanya-la, perd-la, 

ensopega-la
i sempre mira-la, 

segueix-la però mai... t'esfondris.


La vida és bella
encara que algunes vegades no sigui color de rosa,
la vida és alegria
plena de esparanses i penes
cal viure-la sense constrenyiment
i vores que al final, sempre aconseguiràs els teus somnis


La vida és un repte ,
un desafiament ,
una obstinació.


Una força,
una llum ,
un camí.

És la lluita per aconseguir
els somnis,
són els mèrits,
és brindar-se,
no rendir-se,

És gestar-se
cada nit
parir-se cada dia

Aixecar-se!!!