¡COMO SERA MORIRSE!

¿Qué es la muerte?

y que será de nosotros y de nuestra conciencia.

La vida en sí misma tiene poca importancia

es porque tenemos sabiduría de estar vivos.

Nuestro paso por la humanidad la soledad,

en el mundo universo y por la Historia no tiene sentido,

es un espantoso absurdo.

L'OCÀS DE LA VIDA

La mort és l'ocàs de la vida.
L'expiració de tota el que és viva consciència,
existència, coneixement i saviesa
a causa de la impossibilitat orgànica.

La mort natural és aquella que es produeix a conseqüència
de la vellesa que té la persona.

La mort violenta que és aquella que experimenta
de manera fortuïta o a conseqüència que un altre individu
ha decidit destruir la vida.
Mor de mort violenta quan és víctima
d'un assassí o homicida.

ROSA DE JULIOL

Va despuntant la rosa
tota la seva reialesa,
terra de les rosades
seu cor la porta.

D'amor sempre ansiosa
la pau sempre llisa,
sempre jove sempre
fresca, sempre sencera.

Quan règia és la rosa
que mai es queixa,
i encara que ja sense aigua
es manté plena.

No passen els dies
peles seves vermelles celles,
i perfuma l'aire
amb fragància nova.

I diuen les flors
quan la contemplen,
aquesta rosa vermella
té vida eterna.

LA M’ENCANTA LA METEOROLOGIA

Des que era molt menut
el clima sempre m'ha semblat fascinant.

El vent m'omple el pit, els pulmons
mentre miro el cel emboirar-se.

La temperatura ha disminuït
han vingut uns núvols plens d'aigua.

La tempesta ja ha vingut
haurem de treure el paraigua.

M'agrada veure caure l'aigua,
m'agrada molt sentir els trons,
m'agrada veure els llamps com trontollen
en el cel negre no que fa por.

De cop, la pluja para i els trons
es van allunyant,
els núvols desapareixen
i queda un dia net i transmetent.

QUEDEU.VOS AMB MI

Quedeu.vos amb mi,

i fins que la nit arribi,

i la terra m’abrigi.

Quedeu.vos,

fins que serà clar el dia.

Quedeu.vos,

demà i mentre visqui

regneu sempre mes amb mi

en l’ànima mia