EL MEU COSÍ XAVI 1972-1998 20 anys de la seva mort
El cel pur i cristal·lí.
Tot just es podia llegir
el pensament d’algun núvol.
El dia era d'estiu.
Tot just despertava el matí.
Semblava un dia viu,
però la mort respirava en silenci
per la cambra d'un innocent jove,
esperant l'últim sospir de la vida.
Ella es passejava com un núvol,
per la cambra en silenci.
Esperant per endur-se el jove
cap al cel pur i cristal·lí.
El jove volia de nou llegir
el seu testament aquell matí,
abans que el silenci
li prengués la vida.
