ESTIU
Estiu, estiu rei,
ets l'abraçada ardent,
per on trepitges i camines
Estiu, la terra abrases,
encens la naturalesa arrases
des del teu sol allà dalt;
diu tu, la terra carbonitza;
i el segador, apaga la flama viva.
Les vides estan cansades
lluitar amb les flames violentes
i el riu corre a fugida
del teu càstig ardorós.
Vermell, estiu,
el dels boscos calcinats,
provocats pels individus,
o per rajos d'una tempesta
L'ESTIU
Estiu, núvol clar,
un brunzit de mosquits i cigales
et precedeix el cel buidat.
Estiu, del cel infinit,
mandrosa l'abella,
sol endimoniat,
sol terrible, suat,
sol sec crema al cap
com un inesperat bastó,
sol de la set caminant per la sorra,
estiu, mar desert,
el miner s'omple de suor groc,
i recorre raig a raig el sol celeste,
buscant el teu suor rellisca
del front als ulls cremen el blat,
els insectes blaus que busquen ombra,
toquen la frescor,
submergeixen el cap en un diamant.
oh estiu
Abundant de carro flames,
camins de suau pols, sobre de la pols migdia,
i en la tarda descansa el foc,
l'aire fa ballar el trèvol, entra
la brisa i el puja un estel
fresca pel cel
ombrívol, crepita
sense cremar-se la nit de l'estiu.
