diumenge, 1 de desembre de 2019

DIA MUNDIAL DEL SIDA

  •  [32,7 millones–44,0 millones] de personas vivían con el VIH en todo el mundo (al cierre de 2018).
  • [1,4 millones–2,3 millones] de personas contrajeron la infección por el VIH (al cierre de 2018).
  •  [570.000–1,1 millones] de personas fallecieron a causa de enfermedades relacionadas con el sida (al cierre de 2018).



El cuerpo se daña en agonía,
pierden la esperanza y valentía,
lágrimas, sollozos y lamentos,
sobre la muerte día a día.


Cuida tu vida y la de los demás,
del virus letal, cruel enfermedad,
que te lo transmiten al estimar,
cuando no te saben cuidar.


Lucha, no te des por vencido,
si la herida te hace sangrar
yo te ofrezco mi mano para caminar,
en mi corazón tendrás lugar.


No temas, aprende sobre el sida,
la ignorancia es la que contamina,
la mejor defensa es la prevención,
y contar con buena información ..

dissabte, 23 de novembre de 2019

TE NECESITO


Te necesito a mi lado,
necesito tu presencia,
tu fragancia, tu calor,
tu olor,todo tu ser, tu amor.
  
Necesito tu alegría,
tu mirar, tu forma de amar
y de mimar.

Necesito tus palabras,
tus besos de esperanza,
tus miradas de consuelo,
tus abrazos de aliento
caricias de confianza.
  
Necesito sentir tu presencia
en mi piel.
Tus manos en mis manos,
y la seguridad de tu abrazo.

Te necesito, te quiero
y te extraño, porque no te tengo.

dimarts, 19 de novembre de 2019

EL CORAZÓN DE LA TIERRA


Tiene hombres que le desgarran,
explotan, estrujan.

Ella es muy anciana.
Sufre ataques en sus entrañas,
por exceso de odio y venganza.

La Tierra está cansada,
y la matamos lentamente.
Ya estamos al paso sin retorno,
muerta ella, todos moriremos.


divendres, 15 de novembre de 2019

Os presento mi libro de poesías. Se titula "Se Vende",
y lo he hecho con todo el cariño hacia mis lectores.

Se puede comprar en Amazon. Espero que os guste.

Gracias a todos.


dissabte, 9 de novembre de 2019

30 AÑOS DE LA CAÍDA DEL MURO

13 de agosto de 1961 al 9 de noviembre de 1989. 
Este muro es el símbolo mas conocido de la Guerra fría, 
y de la división de Alemania.



Entre tú y yo se levantaba el muro de Berlín.
Hecho de horas desiertas, vacías, desoladas.

Nostalgias melancolías efímeras,
no hay remedio, sólo te queda la sonrisa.

Cuando te sientes sola entre sus brazos,
y tu piel es frontera.
Y no te brota el llanto, sólo te que la sonrisa.

Cuando el canto,y todo lo vivido se oxida,
tu único refugio es la sonrisa.

Ese muro cerrado, impenetrable,
sin hoy y sin mañanas, sin vida.
Donde todos los sueños se hacen trizas.

Ante el grueso muro temible y siniestro,
donde se quebraron ilusiones y sueños,
hoy se viste de mil colores.

Feroz tiranía del odio y el miedo, la cruel amenaza,
el fatal aserto, vidas mutiladas, espanto y silencio.

Y al final el muro, despiadado y tétrico, focos, alambradas,
la ciudad partiendo, alas cercenadas, frustrados anhelos.
Ansias estrelladas contra el gris cemento,
sórdidos controles de metralla y hierro,
hoz coloreada de balas y fuego,
terribles golpes, martillo sangriento.

Hoy obra de arte, de historia museo.
La libertad triunfó, la esperanza y el afán del pueblo.  
Mas sigue la huella de los que se fueron puros,
soñadores, valientes, ingenuos.

dijous, 7 de novembre de 2019

NO ET DEIXIS VÈNCER




La vida es té les seves etapes,
plores, cantes, rius.
Quan caus però t'aixeques,
no et deixis vèncer.

Viu, somia amb un demà,
balla amb esperances,
aprèn a viure.

dimarts, 5 de novembre de 2019

DESPERTAR L'ALBA

En desperta l'alba...

Em desperto amb la teva mirada,
i semblés que volessin aus,
i cantessin orenetes, en aquest paradís,
ple de silenci
i de brises marines.

En desperta l'alba,
el roso de la teva pell
és tan suau com la brisa,
o com la gota de rosada,
que roda en la teva galta.


En desperta l'alba,
el perfum del teu cos
evoca records de fades,
i de jardins en la meva ànima...

En despertar l'alba,
em trobo amb el teu somriure,
que és com un sol.

Omple d'amor,
i plena de cant...

En desperta l'alba,
i escoltar la teva dolça veu
reneix l'alegria, i l'amor,
és com si florís la primavera,
omple d'encant i candor...

En desperta l'alba,
quan sento la tebiesa,
del teu cos en la meva ànima
és com si ens amanyagués una cascada,
omple de fragància de roselles
o la brisa suau de les ones...
 

En despertar l'alba...

Quan encara dorms,
és escoltar el silenci de l'univers...

Convertit en sospirs,
per després fer-te versos...

Plens d'estels i d'estels...
En despertar l'alba...

Quan encara dormen les aus en el seu niu...
I tu somrius adormida com un nen...

És conquistar l'univers, amb els teus sospirs...

I riure-li a les roselles,
perquè no faci fred...

En despertar l'alba..

Quan entra el sol per la teva finestra...

És com si em trobés,
amb el més bell jardí...

Ple de fragància i de màgia.

En despertar l'alba...

Quan neix el matí,
i sentir el teu dolç somriure...

Embolicada en el perfum de les dàlies,
és escoltar cants sublims,
i vol d'aus universals...

En desperta l'alba,
quan plou al matí,
és trobar la teva tèbia calor,
quan pega la pluja en la teva finestra...

En desperta l'alba...

Quan s'escolten al lluny les campanes,
elevan pregàries al cel
perquè el nostre amor perduri sempre,
i continuar el nostre vol,
per arribar més enllà del cel...

En desperta l'alba...
i veure l'últim estel en el matí,
és evocar a Déu, perquè visqui 

en les nostres ànimes.

En desperta l'alba...
i veure't somriure en somiar,
és perdre'm a la llunyania del mar,
i portar a la tarda i al alcatraz
per veure't despertar...
 

En desperta l'alba,
en aquest moment màgic,
el cel amb tons incerts,
em recorden els teus ulls,
quan a mi em somreien.

Allí al lluny una barca
travessa les ones,
salades com a llàgrimes,
perdudes en el mar...

El fet de clarejar m'absorbeix,
mai em canso d'ell...

Entorn els meus ulls ferits,
per la llum aclaparant...

I somric a la teva nostàlgia,
en veure aparèixer el meu sol.

Agafant la bellesa,
del dia que s'obre
al teu record adormit,
en la meva ànima, tal vegada...

Encara, enamorada.

diumenge, 3 de novembre de 2019

A CADA REVOLT ES TROBA LA VIDA


A cada revolt del camí
es troba amagada la vida.

Et sortirà al pas,
inesperadament,
i podràs prendre-la.
I en cada glop
que en beguis,
estaràs acaronant
la teva felicitat.

divendres, 1 de novembre de 2019

UNA LLUITA CONSTANT

La vida és la lluita del dia a dia.
Es seguir lluitant per tirar endavant,
és viure un continuï, de superar reptes,
és voler assolir fites i no aconseguir el propòsit.


La vida és un constant peregrinar a la recerca d'oportunitats,
és voler trobar la felicitat i topar-se amb portes tancades.

És voler estar bé amb mi mateixa i no trobar-me,
la vida és voler ser feliç i trobar rebutjos.
La meva vida és tot això, i tinc molta por a ensopegar.

diumenge, 27 d’octubre de 2019

TE LLEVAN, TE TRASLADAN


Los libros son caminos sin caminar.

Te llevan, te trasladan a paisajes distintos,
eres el protagonista eterno
eres el testigo, la víctima.
El amante apasionado,
eres el ladrón, el asesino.

Pienso si no hubiera sido
una aventura lo que he leído,
pudiera ser una viva realidad.