dimarts, 21 de març de 2017

DÍA MUNDIAL DE LA POESÍA

Se'm clava la teva absència a la memòria.
Cada matí, em salva la poesia.
De morir-me, d'enfonsar-me, esfondrar-me,
sota el negre núvol que sempre està en el meu cel,
de la por que entolla els meus pulmons,
em salva la poesia.
De les nits terribles,
dels dies mai oblidats,
de les promeses i desitjos en silenci,
la teva olor, la teva absència,
em salva la poesia i m'aixeca.

1
Un llibre de poesies
és la tardor morta:
els versos són les fulles
negres en terres blanques.

2

El poeta és un arbre
amb fruits de tristesa
i amb fulles marcides
de plorar el que estima.

El poeta és el mèdium
de la Naturalesa
que explica la seva grandesa
per mitjà de paraules.

El poeta comprèn
tot l'incomprensible,
i a coses que s'odien,
ell, amigues les flama.

Sap que les senderes
són tots impossibles,
i per això de nit
va per ells en calma.

En els llibres de versos,
entre roses de sang,
van passant les tristes
i eternes caravanes.

Que van fer al poeta
quan plora en les tardes,
envoltat i cenyit
pels seus propis fantasmes.

Poesia és amargor,
mel celeste que raja
d'un panel invisible
que fabriquen les ànimes.

Poesia és l'impossible
fet possible.
Arpa que té en comptes d'entenimentades
cors i flames.

Poesia és la vida
que creuem amb ànsia
esperant al que porti
sense rumb la nostra barca.

Llibres dolços de versos
són els astres que passen
pel silenci mut
al regne del no-res,
escrivint en el cel
les seves estrofes de plata.

Oh, quines penes tan profundes
i mai remeiades,
les veus doloroses
que els poetes canten!

divendres, 17 de març de 2017

ESTIC FARTA



No aguanto més els teus nervis
els teus crits d'histèric paranoic
per simples ximpleries.

No aguanto els teus menyspreus i insults,
estic farta que em maltractis
amb les teves bogeries de maniàtic,
que em manipulis i escupis,
que em facis sentir la dolenta
de la nostra vida junts

No aguanto els teus crits
les teves manies de meticulós.

No aguanto quan em crides
i em deixes, i t'en vas murmurant
per tota la casa.

sempre vols tenir raó
sense saber el succeït
o el que he fet
no em deixes mai parlar
et limites a cridar
i a muntar-te pel·lícules.

dimecres, 15 de març de 2017

TE ESCRIBO

TE ESCRIBO

Te escribo ,
desde un rincón escondió
para que vuelvas de nuevo.
Celebrare tu llegada,
tejiendo mil caricias
desgranare en mil abrazos.


TE ESCRIBO 1

Por que te extraño.
Mi cuerpo en tu almohada,
oliendo tu perfume de despedida,
dejaste mi alma abandonada,
y sin ningún motivo le hiciste daño.
Me has dejado solo tu ausencia,
y viejos recuerdos llenos de melancolía,
dolor sufrimiento, desengaño,
solo para desahogarme te escribo,
se que no la leerás,
ni tampoco me recordarás,
es lo habitual en ti amor,
dañar y abandonar.

dilluns, 13 de març de 2017

OPORTUNITATS


Abandonem grans oportunitats,
per manca de confiança
per manca de seguretat
i després esvaeixen les il·lusions.

Perdem grans oportunitats
esperant una millor
i no ens adonem que anem perdent
el temps de la vida
sense saber el seu veritable valor
i el poc temps que tenim al món
per viure grans oportunitats
i grans il·lusions,
buscant allò que no coneixem
i que creiem ens fa feliç
i mentre el busquem
ens oblidem de viure
l’única oportunitat
que tenim per viure la vida.


dijous, 9 de març de 2017

MALTRATO MENTIRAS FELICIDAD



MALTRATO


Se levanta temprano,

oyendo tus gritos, en el fondo de su odio,

tiene tu nombre escrito,

te haces llamar padre,

nada le falta a tu hija,

pero le falta cariño, ¡y en eso no te fijas!

Tú sinceramente, no tienes perdón,

le quebraste algunos huesos,

y a demás el corazón,

ella camina sola en el fondo del abismo,

tú llegarás a viejo, y te hará lo mismo.



MENTIRAS


Tus recuerdos

son como espinas

y cada espina, es una de tus mentiras

Tus recuerdos

mortificant mi alma

llenandola de tristeza y soledad

 Para mí, que me hayas engañado

a sido muy duro de llevar

Pero para eso, tengo mi guía, en el más allá...



FELICIDAD


pero mi tristeza no la dejará entrar,

la alegría querrá envolverme,

pero no podrá con mi tristeza,

porque es inconsolable

la felicidad vendrá a visitarme,

pero mi tristeza no la dejará entrar,

la alegría querrá envolverme,

pero no podrá con mi tristeza,

el amor intentará invadirme,

pero no lo logrará porque mi tristeza será más fuerte.

dimarts, 7 de març de 2017

DONES


Lluitadores,
Valentes,
Treballadores,
Incompreses.

Quantes llàgrimes vessades
quantes histories viscudes
quantes cartes escrites
quantes promeses trencades
 i quantes mentides,
quantes de tots aquestes han estat escoltades
quantes mentides dites 
quantes cartes llançades
quantes promeses oblidades.

Dones esclaves de la societat
als ulls només s´hi reflecteix llibertat
però teniu violència de gènere
i laboralment
professionalment
discriminació només per ser dones.

La historia us empresona,
dones lliures no submises.

Ja és hora de lluitar.

diumenge, 5 de març de 2017

TANT PERÒ TAN POC RELLOTGES RAPIDESA

TANT PERÒ TAN POC

Tants camins per recórrer,
tants oceans per travessar,
tants boscos per observar,
tanta natura per admirar.

Però quants obstacles per superar
i tan poc temps per explorar
i tanta poca vida per desfruitar.

RELLOTGES

Ens controlen cada hora
ens controlen
 a cada minut
i en cada segon.

Els rellotges ens desperten o ens adormen
ens desvetllen ens desesperen
ells son els que posen les normes
i vivim al seu ritme
al ritme de la seva hora
del seu minut
i fis i tot el seu segon
plenament inconscients

RAPIDESA

Perdem el present
perquè vivim de pressa
construint plans per al futur
tan proper que no ens dóna temps
d'adonar-nos del nou present
perquè tot evoluciona amb rapidesa
amb expectatives incompletes,
il·lusions
 que s'esvaeixen.

divendres, 3 de març de 2017

GRITAR AL MUNDO



Un quejido de dolor,

un quejido de dolor sale de mi alma,

desquebrajada y rota,

lágrimas brotan de dolor,

quisiera gritar al mundo este mi pesar

por que vive en mí, no puedo

se me rompió la ilusión de una vida feliz,

Cómo borro este sufrimiento de mi vida

con tanto sentimiento, juro que hay momentos

en los que me arrepiento de haver nacido,

lo escribo rota de dolor, hoy pido perdón

porque no hay nada en mi vida solo este sufriendo

mi vida nunca será mi vida ya que mi pesar

domina la misma, me cuesta seguir así.

dimecres, 1 de març de 2017

ME ODIO (Hablo de a mí a mí misma)



Estoy tan cansada de estar aquí,
reprimida por todos mi miedos infantiles.
Me quisiera ir de mi vida.
Porque mi presencia todavía perdura aquí,
y no me abandonara.

Desearía que me dejaras sola.
Estas heridas no parecen sanar.
Este dolor es simplemente demasiado real.
Hay demasiados instantes que el tiempo
no puede borrar.

Cuando lloro, yo secaba tus lágrimas.
Cuando grito, yo luchaba contra todos tus miedos.
Y guie tu mano a través de todos estos años.
Pero tú tienes todavía todo de mí.

Tú solías fascinarme por tu luz cautivadora.
Ahora sigo limitada por la vida que dejaste atrás.
Tu rostro ronda algunas veces por mis sueños.
Tu voz ahuyentó toda la cordura que había en mí.

Estas heridas no parecen sanar.
Este dolor es simplemente demasiado real,
tal vez excesivo para que el tiempo lo borre.

Cuando tú llorabas yo secaba tus lágrimas
Cuando gritabas yo luchaba contra todos tus miedos
Y tomé tu mano a través de todos estos años,
pero tú tienes todavía todo de mí

He intentado decirme a mí misma que te has ido.
Y aunque todavía estás conmigo,
he estado toda sola desde el principio.

Cuando tú llorabas yo secaba tus lágrimas
Cuando gritabas yo luchaba contra todos tus miedos
Tomé tu mano a través de todos estos años
Pero tú tienes todavía todo de mí

dilluns, 27 de febrer de 2017

Avui ja no vull viure
avui ja no vull respirar
avui ja no vull sofrir
solament vull morir-me
estic cansada de plorar
estic farta de sofrir
ja no vull estar en aquest maleït món
em dol cada segon
que passa i res bé em passa
com em volgués morir
no vull seguir sospirant tristesa
odio tallar-me i que els meus problemes
solament se m'oblidin per un instant
odio que ningú em vulgui
odi que a ningú li importi
si em faig mal com volgués matar-me
i així no obria més dolor
com volgués que la meva vida fos diferent
com volgués ser feliç
volgués que em volguessin i que em donessin amor
no entenc per què a mi em toco sofrir
odi sofrir mentre els altres riuen
odi seguir vivint no sento ganes de riure
avui no sento ganes de viure
la meva vida està plena de dolor
odio seguir aquí sense poder ser feliç
com vull un àngel amb ales
que em porti fins al cel pel meu viure
és com quan res aquesta dolça tot amarga sap a dolor
la meva vida és com una pluja sense l'arc de sant Martí de colors
és com un cel sense sol i sense núvols
com una nit sense estels ni lluna
com una cançó sense lletres ni música
és com una flor sense pètals ni fulles
és com una paleta de gelat sense sabor i color
com una carta sense paraules i signa la meva vida
és així a la meva vida li falta amor felicitat dolçor afecti diversió
aventures amistat Però a la meva vida li sobra tristesa
depressió dolor amargor odio sagni puntades i cops en el cor
i moltes coses més odio viure en aquest maleït món
com volgués que quan jo dic que sofreixo de depressió
correguessin ànsia a mi i em consolessin però no els importa si sofreixo
com volgués que la meva mama em donés amor en lloc de renyar-me
i dir-me coses que em dolen en el cor
com volgués que em deixessin de criticar
per les coses que faig malament i les que és que per què jo haig de sofrir
com volgués que em recolzessin
però no en lloc de ser això em diuen boja i em jutgen
aquí records de dolor i felicitat que no se m'obliden
però dolen i molt m'agafen dany i no desapareixen
com volgués sortir a buscar la felicitat
però no la meva mare no em deixa sortir
odi estar tancada em causa depressió profunda
l'única cosa que em manté en peus és la música
adoro tancar-me a la meva cambra i escoltar música em fascina cantar
com volgués que la meva vida fos tan dolça com la sugre
però va haver de ser tan agra com la llimona i tan amarga
hi ha vegades que em vull morir
m'agradaria ser feliç m'agradaria no tenir problemes
m'agradaria que no hagués passat tot el que pas
però ell hi hagués no existeix m'agradaria tornar a néixer per canviar la meva vida
però no es pot, així em toco viure per desgràcia recordo
l'amarga i freda que va anar la meva infància
i record el dur de viure ara
com volgués que la meva vida fos increïble
però no és possible em conformo viure sense dolor i sense tristesa
perquè a la meva toco sofrir de tots els meus germans
perquè a mi em tub que tocar no és just
com vull morir-me perquè acabin tots els meus problemes
ja no vull viure més em dol estar aquí
vull morir no suporto estar aquí
perquè sempre que em diuen alguna cosa dolent em dol
i no puc evitar plorar
com volgués riure en lloc de plorar
com volgués no tenir cor
odio la meva maleïda vida...
l'odio amb tot el meu cor
de gens segueix seguir vivint
si res bé em passa
vull suïcidar-me per ja no sofrir
solament vull no seguir vivint
odi seguir així em dol, odi que ningú m'escolti
que els valgui el que els dics vull sortir de la meva casa
odio estar a la meva casa volgués escapar i buscar la meva felicitat
però no tinc tanta por al fet que el meu pla fracassi i sigui pitjor
vull sortir d'aquesta maleïda depressió que va amb mi
volgués la felicitat eterna volgués un milió de raons
per seguir vivint però solament obtinc milers de raons
per llevar-me la vida i molta tristesa
vull morir vull acabar amb tant dolor
com volgués que cada vegada que jo plorés
i em tallés s'acabés el dolent però solament es va per un instant
perquè vaig haver de néixer jo odio haver nascut
odi que la meva mare digui que sóc pitjor que el diable
odio seguir sofrint ja em vaig donar per vençuda
ja vaig comprendre que la vida no és com un conte de fades
la vida és com un laberint sense sortida
els segons semblen hores i els dies semblen mesos
i tot se'm fa mil anys
odio seguir vivint penso que em vull morir
però en la realitat vull ser salvada
vull un àngel amb ales
que sàpiga volar i aterrar
que sàpiga treure'm un somriure
quan jo em doni provinguda
que ompli els meus dies amb felicitat