d’aquell negre dia d’agost,
que avui seguim preguntant,
per què i perquè?
Aquest dia el fanatisme
d'una religió, de tantes que hi ha en nom,
de no sé que déu,
a un poble innocent
de mort i sang va tenyir.
Es pot pensar que va ser
una revenja premeditada,
per una guerra amb nom,
i no en el nostre nom.
Diuen que el temps cura
les grans ferides obertes.
Encara que una vegada curades,
les cicatrius sempre queden
per no oblidar-les.
..................................
Catalunya, tràgica, trista i ferida,
la teva sang corre en les meves venes,
la vaig heretar de la meva família.
Parlo amb paraules de la teva llengua,
també és meva la teva angoixa,
i l'amargura de la teva pena.
Els meus quatre avis, el meu pare,
descansen ja en aquesta terra ...
Ai! Catalunya tan estimada,
que criminals et aguaiten!
Pel que fa mal aquests dies!
ha tornat una altra vegada la guerra ...
guerra bruta, pervertida,
que mata i amaga la pedra,
assassins implacables.
Catalunya no te por!
¡Catalans !, Déu ens guardi
i de coratge proveeixi
a cors gentilhomes,
tota la sang tan bona
i innocent, vessada.
El terror és tan profund
que fa tremolar la terra,
gent de tot el món.
Catalunya tràgica i ferida,
la teva sang corre en les meves venes,
sento dolor en la meva carn ...
del meu cor aquest poema !!
