dimecres, 13 de setembre de 2017

ES BUIDA

No hi ha res aquí, 
la tomba és buida.
La mort viu


Pren el mirall i mira'n el fons, 
en el reflex amb què en els teus ulls 
clarament espia.

Ella és misteriosa garantia,
de tot el que neix. 


Res és vell ni jove per ella. 
En el seu seguici
passa un aire frugal de simetria.

Explica-li la il·lusió que tu ignores
on és, i en els anys que incorpores
al costat del seu pas escoltaràs el teu.

Alça els ulls al cel, 

sent el que hi ha de Déu en tu, 
quin és el seu,i començaràs a ser, eternament.

2 comentaris:

  1. L,anima per mi no exsistex quan morts desapareixes I ningu recodara ni sabra que has existit.

    Petons

    ResponElimina
  2. Poesia molt profunda i bella. M'ha encantat. Segueix escrivint així.
    Salutacions

    ResponElimina