dilluns, 27 de març de 2017

EL TEATRO ( Homenaje mio al dia mundial del teatro )

EL TEATRO

La vida es una obra de teatro,
que no permite ensayos.
Por eso, canta, ríe, baila, llora,
y vive intensamente cada momento de tu vida,
antes que el telón baje y la obra termine sin aplausos.
¡Hey, hey, sonríe!, más no te escondas detrás de esa sonrisa.
Muestra aquello que eres, sin miedo.
Existen personas que sueñan con tu sonrisa,
así como yo. ¡vive! ¡intenta!.
La vida no pasa de una tentativa.
 ¡Ama!, Ama por encima de todo, ama a todo y a todos.
No cierres los ojos a la suciedad del mundo,
no ignores el hambre olvida la bomba,
pero antes haz algo para combatirla,
aunque no te sientas capaz.
¡Busca ! busca lo que hay de bueno en todo y todos.
No hagas de los defectos una distancia,
¡Acepta!, ¿ya hiciste a alguien feliz hoy?,
¿o hiciste sufrir a alguien con tu egoísmo? .
¿Para qué tanta prisa?, ¡cree! ¡espera !.
Más no te olvides de aquellos que no consiguieron subir en la escalera de la vida.
¡ Hey ! Tú ...¿que esperas para empezar su representación..?.
¡Vive!.

dissabte, 25 de març de 2017

SENSE TITOL

1

I encara que em costi morir
i encara que em costi donar,
adonar-me que un altre sentit cal prendre
Som enigmes per desxifrar,
perfectes cromosomes per alterar
I encara que et costi dir tot el que penseu,
mirant el mapa en el teu rostre
és que travesseu, el més gegant oceà, i vas,
viatges profund i lluny... i em porteu.

I encara que aquest viatge de dos
passatgers va prenent rumb incert,
amb certa complicitat
Torçar les vies i descarrilar,
crear un regne antic, però avui aquí.

2




Ahir, vaig pensar en tu...
El teu que no naixeràs
El teu que anaves a somriure
ara plores per no estar
ja no veuràs el sol brillar.
Vaig oblidar jocs polítics
i també el què diran
vaig oblidar tenir diners
per poder-te alimentar.
Ser mare...!Que gran responsabilitat!, 
esperar nou mesos per poder-te trobar
per això, perquè ho sé que puc parlar
Ara sé que van triar
no poder-te abraçar
solament...
per tenir un cromosoma de més
que dolor tan gran
vaig sentir quan et van voler ignorar
encara em pregunto.. 
Perquè van triar matar?
Benvolgut nen meu...
Tu, el que mai naixeràs,
mai veuré el teu somriure
ni el teu plor podré callar
mai et podré oblidar
Que mala sort vas tenir!
Solament...
per tenir un cromosoma de més.

dimarts, 21 de març de 2017

DÍA MUNDIAL DE LA POESÍA

Se'm clava la teva absència a la memòria.
Cada matí, em salva la poesia.
De morir-me, d'enfonsar-me, esfondrar-me,
sota el negre núvol que sempre està en el meu cel,
de la por que entolla els meus pulmons,
em salva la poesia.
De les nits terribles,
dels dies mai oblidats,
de les promeses i desitjos en silenci,
la teva olor, la teva absència,
em salva la poesia i m'aixeca.

1
Un llibre de poesies
és la tardor morta:
els versos són les fulles
negres en terres blanques.

2

El poeta és un arbre
amb fruits de tristesa
i amb fulles marcides
de plorar el que estima.

El poeta és el mèdium
de la Naturalesa
que explica la seva grandesa
per mitjà de paraules.

El poeta comprèn
tot l'incomprensible,
i a coses que s'odien,
ell, amigues les flama.

Sap que les senderes
són tots impossibles,
i per això de nit
va per ells en calma.

En els llibres de versos,
entre roses de sang,
van passant les tristes
i eternes caravanes.

Que van fer al poeta
quan plora en les tardes,
envoltat i cenyit
pels seus propis fantasmes.

Poesia és amargor,
mel celeste que raja
d'un panel invisible
que fabriquen les ànimes.

Poesia és l'impossible
fet possible.
Arpa que té en comptes d'entenimentades
cors i flames.

Poesia és la vida
que creuem amb ànsia
esperant al que porti
sense rumb la nostra barca.

Llibres dolços de versos
són els astres que passen
pel silenci mut
al regne del no-res,
escrivint en el cel
les seves estrofes de plata.

Oh, quines penes tan profundes
i mai remeiades,
les veus doloroses
que els poetes canten!

divendres, 17 de març de 2017

ESTIC FARTA



No aguanto més els teus nervis
els teus crits d'histèric paranoic
per simples ximpleries.

No aguanto els teus menyspreus i insults,
estic farta que em maltractis
amb les teves bogeries de maniàtic,
que em manipulis i escupis,
que em facis sentir la dolenta
de la nostra vida junts

No aguanto els teus crits
les teves manies de meticulós.

No aguanto quan em crides
i em deixes, i t'en vas murmurant
per tota la casa.

sempre vols tenir raó
sense saber el succeït
o el que he fet
no em deixes mai parlar
et limites a cridar
i a muntar-te pel·lícules.

dimecres, 15 de març de 2017

TE ESCRIBO

TE ESCRIBO

Te escribo ,
desde un rincón escondió
para que vuelvas de nuevo.
Celebrare tu llegada,
tejiendo mil caricias
desgranare en mil abrazos.


TE ESCRIBO 1

Por que te extraño.
Mi cuerpo en tu almohada,
oliendo tu perfume de despedida,
dejaste mi alma abandonada,
y sin ningún motivo le hiciste daño.
Me has dejado solo tu ausencia,
y viejos recuerdos llenos de melancolía,
dolor sufrimiento, desengaño,
solo para desahogarme te escribo,
se que no la leerás,
ni tampoco me recordarás,
es lo habitual en ti amor,
dañar y abandonar.

dilluns, 13 de març de 2017

OPORTUNITATS


Abandonem grans oportunitats,
per manca de confiança
per manca de seguretat
i després esvaeixen les il·lusions.

Perdem grans oportunitats
esperant una millor
i no ens adonem que anem perdent
el temps de la vida
sense saber el seu veritable valor
i el poc temps que tenim al món
per viure grans oportunitats
i grans il·lusions,
buscant allò que no coneixem
i que creiem ens fa feliç
i mentre el busquem
ens oblidem de viure
l’única oportunitat
que tenim per viure la vida.


dijous, 9 de març de 2017

MALTRATO MENTIRAS FELICIDAD



MALTRATO


Se levanta temprano,

oyendo tus gritos, en el fondo de su odio,

tiene tu nombre escrito,

te haces llamar padre,

nada le falta a tu hija,

pero le falta cariño, ¡y en eso no te fijas!

Tú sinceramente, no tienes perdón,

le quebraste algunos huesos,

y a demás el corazón,

ella camina sola en el fondo del abismo,

tú llegarás a viejo, y te hará lo mismo.



MENTIRAS


Tus recuerdos

son como espinas

y cada espina, es una de tus mentiras

Tus recuerdos

mortificant mi alma

llenandola de tristeza y soledad

 Para mí, que me hayas engañado

a sido muy duro de llevar

Pero para eso, tengo mi guía, en el más allá...



FELICIDAD


pero mi tristeza no la dejará entrar,

la alegría querrá envolverme,

pero no podrá con mi tristeza,

porque es inconsolable

la felicidad vendrá a visitarme,

pero mi tristeza no la dejará entrar,

la alegría querrá envolverme,

pero no podrá con mi tristeza,

el amor intentará invadirme,

pero no lo logrará porque mi tristeza será más fuerte.

dimarts, 7 de març de 2017

DONES


Lluitadores,
Valentes,
Treballadores,
Incompreses.

Quantes llàgrimes vessades
quantes histories viscudes
quantes cartes escrites
quantes promeses trencades
 i quantes mentides,
quantes de tots aquestes han estat escoltades
quantes mentides dites 
quantes cartes llançades
quantes promeses oblidades.

Dones esclaves de la societat
als ulls només s´hi reflecteix llibertat
però teniu violència de gènere
i laboralment
professionalment
discriminació només per ser dones.

La historia us empresona,
dones lliures no submises.


Ja és hora de lluitar.

diumenge, 5 de març de 2017

TANT PERÒ TAN POC RELLOTGES RAPIDESA

TANT PERÒ TAN POC

Tants camins per recórrer,
tants oceans per travessar,
tants boscos per observar,
tanta natura per admirar.

Però quants obstacles per superar
i tan poc temps per explorar
i tanta poca vida per desfruitar.

RELLOTGES

Ens controlen cada hora
ens controlen
 a cada minut
i en cada segon.

Els rellotges ens desperten o ens adormen
ens desvetllen ens desesperen
ells son els que posen les normes
i vivim al seu ritme
al ritme de la seva hora
del seu minut
i fis i tot el seu segon
plenament inconscients

RAPIDESA

Perdem el present
perquè vivim de pressa
construint plans per al futur
tan proper que no ens dóna temps
d'adonar-nos del nou present
perquè tot evoluciona amb rapidesa
amb expectatives incompletes,
il·lusions
 que s'esvaeixen.

divendres, 3 de març de 2017

GRITAR AL MUNDO



Un quejido de dolor,

un quejido de dolor sale de mi alma,

desquebrajada y rota,

lágrimas brotan de dolor,

quisiera gritar al mundo este mi pesar

por que vive en mí, no puedo

se me rompió la ilusión de una vida feliz,

Cómo borro este sufrimiento de mi vida

con tanto sentimiento, juro que hay momentos

en los que me arrepiento de haver nacido,

lo escribo rota de dolor, hoy pido perdón

porque no hay nada en mi vida solo este sufriendo

mi vida nunca será mi vida ya que mi pesar

domina la misma, me cuesta seguir así.