DESTINACIÓ

 Avui tinc ànsies boges,

de tenir-te en els meus braços

però la distància impedeix el meu desig

només un poema arribarà al teu costat

i en ella s'emporta la meva ànima

per unir-se a la teva.

Escriuré poemes cada dia,

no perquè em recordis

sinó per expressar el que t'estimo

et que estranyo a cada minut

que no aquestes al meu costat.

Doncs si amb el caminar del temps

arribessis a treure'm de la teva vida i oblidar-me

els meus poemes et faran recordar

quant et vull i t'estimaré fins a la meva mort.

Si el temps i la distància ens allunyen

aquesta cruel destinació ens fa sofrir sense remei,

l'amor diví unirà les nostres vides

i no hi ha temps ni distància

que ho allunyi ni un instant.

És per això que prenc aquest temps

i en un segon et dic que t'estimo

i aquest segon es converteix en infinit

perquè la meva veritat és estimar-te tota la meva vida

No dubtis saber que et vull

amb un sentiment pur i sincer

de vegades la destinació també juga el seu partit

i és que no sap d'amor,

no sap de sentiments

Voler estar ara al teu costat i no poder aconseguir

voler els teus petons apassionats i no poder apreciar

voler estimar-te sense poder aconseguir

fan que brolli sospirs i nostàlgies.

Avui, matí i sempre t'estimaré

saps que només tu tens el meu cor

saps que només teu sóc, he estat i seré

saps que en aquesta vida

i més enllà de la mort

ets tu la que vaig estimar,

amo i estimaré.

URGENCIES

 

Ara que puc pensar una estona

ara que no puc fer res.

 

La mirada mig perduda

damunt les rajoles blanques

pacífic, reposat,

soc lluny del meu cos que ara reposa

i en duen de la mà del pensament.

 

No se quanta estona estaré aquí

ni qui n’empeny fora

a lluitar contra el dolor

però ja fa estona que soc lluny d’aquí

aquest fred gèlid de parets blanques

en el passeig dels núvols tendres

deixa’n ara sentir l’olor del silenci.

                                 1987

ÀNIMA BUIDA

La meva ànima buida avui sent fred,
mentre cansada plora en silenci.

Mancada de somnis, plena de ressentiments.
Mentre un cos aclaparat pels records,
descansa en la foscor d'aquest quart malmès .

Un cor oprimit per l'oblit, una vida buida,
sense sentiments.
On no li importa gens, on ja no creu en res ...

Avui a arribat a ser això, només un cos.
Amb un cor latent, però sense cap sentiment.
On la meva ànima manca perduda,
on la meva ànima és fosca,

on ja res importa ......

ESPIRITU

 

Espíritu sin nombre, indefinible esencia,

yo vivo con la vida sin formas de la idea.

Yo nado en el vacío, palpito entre las sombras
y floto con las nieblas.

Yo soy el fleco de oro de la lejana estrella,

yo soy de la alta luna la luz tibia y serena.

Yo soy la ardiente nube que en el ocaso ondea,

yo soy del astro errante la luminosa estela.

Yo soy nieve en las cumbres, soy fuego en las arenas,

azul onda en los mares, y espuma en las riberas.

En el laúd soy nota, perfume en la violeta, fugaz

llama en las tumbas y en las ruinas yedra.

Yo atrueno en el torrente y silbo en la centella,

y ciego en el relámpago y rujo en la tormenta.

Yo río en los alcores, susurro en la alta yerba,

suspiro en la onda pura y lloro en la hoja seca.

me mezclo entre los árboles del cristalino arroyo

Yo sigo en raudo vértigo y mi pupila abarca

a do un rumor no llega, de vida un soplo esperan.

LA CARTA

Escribo una carta

para quien quiera leerla,

o escucharla y tenerla.

Es el eco temor

y mis dolores,

el cuerpo de mi

el espíritu que en él ha vivido.

Ya durmiendo está bajo las flores,

se acabó el tiempo para mí,

la escribo larga… interminable…

mi agonía es la bárbara agonía,

del que quiere evitar lo inevitable.

Hundiéndose al morir

solamente todo mi pasado.

Y esta pena que os doy borrar quisiera,

me rebelo a morir.

El triste vive y el dichoso que muere…

cuando quise morir,

hoy que quiero vivir,

ya me siento morir

y al morir os dijo os llevo en mi memoria

y mi recuerdo en vosotros permanecerá

hasta que dejéis de pensar en mí.

S'HA ACABAT EL TEMPS

 

Se m'escapa el temps,

se m'escapa,

se m'escapa entre les mans,

se m'escapen les abraçades

que encara no t'he donat.

Se m'escapen aquests petons

que demanen ser besats,

i a la vora de la meva boca

se m'escapen a uns llavis

que et desitgen i et nomenen.

Se m'escapen els "et vull"

que el meu cor no ha fabricat,

i és que s'escapa tant amor...

que desborda pels costats.

Se m'escapen sentiments

que desborden de la meva ànima,

i que a través de les meves mans

es converteixen en paraules.

Se m'escapa el temps...

tantes coses que dir-te,

tant amor per lliurar-te...

sento que el temps m'atrapa

i se m'escapa l'amor,

se m'escapa.