dilluns, 25 de setembre de 2017

EL RECORD

Quan la meva veu es perdi en el silenci,
i la meva paraula sigui petjada d'un altre temps,
si encara penses en el meu, jo estaré vivint,
perquè jo viuré... si estic en el teu record.

Quan la meva veu es perdi en el silenci,
si tu encara em recordes, jo seguiré vivint,
a l'espai eteri, en un lloc incert,
seguiré sempre viu... encara que ja m'hagi mort.
Les persones no moren si estan en el record,
mai es mor l'ànima, només es mor el cos,
l'ànima és alguna cosa eteri, és com el pensament,
és una fantasia, és... És tot un univers!!

Quan ja m'hagi anat, et demano, t'encomano,
no em tiris a l'oblit... vull seguir vivint.

EL RECORD

Si un sol oblit aconseguís
per tapar el teu record;
segur, jo, tindria por
d'endinsar-me en él;
l'oblit és alguna cosa cruel
que a ningú l'hi desitjo.

En l'oblit, queda això
sense substància i sense textura;
que ni pena o dolçor
i molt menys calor;
allí, no entra l'amor
que ahir ens donés tendresa.

6 comentaris:

  1. Es difícil olvidar los recuerdos, al menos en mi caso.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Los recuerdos buenos o malos nunca se olvidan.
      .
      Besos

      Elimina
  2. Sempre que ni ha record, les persones viuen.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La persona sempre viu en el nostre cor mentres la recordes.

      Petons

      Elimina
  3. Hola Anna.. Sembla mentida com cala profundament dos sentiments en la persona l'oblid es un d'ells i per altre banda el contrari el record..
    Vegades intentem oblidar i no ho aconseguim, altres no voldríem mai oblidar però poc a poc es difumina l'oblid..
    Una abraçada..

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracies per aportar sempre el teu granet

      Petons

      Elimina