QUAN LA LLUM ENS TROBA

Quan la nit es  fa fonda

i el món calla cansat,

quan el cor carrega silencis

que ningú veu,

Tu arribes.

No amb soroll,

no amb força,

sinó com una llum petita

que cap foscor pot vèncer.

Una estrella cau dins les mans,

no per posseir-la,

sinó per aprendre a cuidar-la.

És el misteri fet tendresa,

l’amor que no exigeix,

la presència que consola.

En aquesta nit santa,

la llum no ve a canviar el món,

ve a salvar els cors cansats,

a aixecar els que caminen trencats,

a recordar-nos que som estimats.

És Nadal quan Déu es fa proper,

quan l’etern es fa petit,

quan l’esperança respira

dins la ferida oberta.

Que aquesta llum et toqui l’ànima,

que et curi allò que no té paraules,

que et sostingui quan el pes és massa gran,

que et doni pau sense condicions.

I si aquesta nit plores,

que sigui d’alliberament.

I si somrius,

que sigui de gratitud.

Perquè la llum ha vingut,

i encara que sigui petita,

és eterna.

Bon Nadal.

Que la pau t’habiti.

Que l’amor et guardi.