Quan la nit es fa fonda
i el món calla cansat,
quan el cor carrega silencis
que ningú veu,
Tu arribes.
No amb soroll,
no amb força,
sinó com una llum petita
que cap foscor pot vèncer.
Una estrella cau dins les mans,
no per posseir-la,
sinó per aprendre a cuidar-la.
És el misteri fet tendresa,
l’amor que no exigeix,
la presència que consola.
En aquesta nit santa,
la llum no ve a canviar el món,
ve a salvar els cors cansats,
a aixecar els que caminen trencats,
a recordar-nos que som estimats.
És Nadal quan Déu es fa proper,
quan l’etern es fa petit,
quan l’esperança respira
dins la ferida oberta.
Que aquesta llum et toqui l’ànima,
que et curi allò que no té paraules,
que et sostingui quan el pes és massa gran,
que et doni pau sense condicions.
I si aquesta nit plores,
que sigui d’alliberament.
I si somrius,
que sigui de gratitud.
Perquè la llum ha vingut,
i encara que sigui petita,
és eterna.
Bon Nadal.
Que la pau t’habiti.
Que l’amor et guardi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada