No va cridar.
No va plorar.
No es va trencar.
Quan el món es va omplir de foc i ordres,
ella va tancar els ulls…
i va guardar la veu com qui guarda un batec.
No per por.
Per amor.
Mentre d’altres perdien l’ànima en el soroll,
ella respirava en silenci —
i aquell silenci era un abraç per als que ja no podien plorar.
Un dia, el món es va cansar de cridar.
Es va aturar.
I, per primera vegada…
va escoltar.
La van trobar asseguda entre runam,
somrient amb els llavis segellats,
l’ànima sencera,
les mans buides…
però plenes de pau.
No va dir cap paraula.
Però el seu silenci va curar el que les bales havien trencat.
Perquè de vegades,
el més valent
no és parlar…
és callar sense odi.
I així,
sense soroll,
sense armes,
sense demanar res a canvi…
ella va salvar l’únic que encara valia la pena salvar:
la possibilitat de tornar a ser humans.
Olá, bom dia: Independentemente da sua publicação que vi e li com todo o gosto, passo a fim de desejar um bom final do ANO de 2025 e um FELIZ E PRÓSPERO ANO NOVO DE 2026, votos extensivo à sua família e amizades
ResponElimina.
As maiores felicidade e prosperidade para o seu bonito e agradável blogue.
.
“” pensamentos e Devaneios Poéticos“
.
hay personas que nos ayudan con los silencios, nos reconfortan con sus su presencia....
ResponEliminaChe sia per Te un 2026 ricco di gioie inaspettate e bellissime, vivi il tuo presente, sogna il tuo futuro, ma abbi cura di ripescare nel tuo passato quei tasselli che ti aiuteranno a costruire ciò che vuoi essere.
ResponElimina