diumenge, 21 de desembre del 2025

ABRAÇADES INVISIBLES

Dorm, petit somni, dins la nit clara,

la lluna et canta cançons de plata.

Les estrelles juguen a fet i amagar

i el vent et fa petons de mar.

 

Els núvols porten sabates toves,

passen suaus pel cel tranquil.

El món et guarda mentre descanses,

com un conte dolç i senzill.

 

Si algun dia tens por o fred al cor,

recorda aquesta llum petita:

hi ha abraçades que no es veuen,

però t’acompanyen tota la vida.

1 comentari:

  1. Anna me han gustado estos últimos poemas que nos dejas, que en algunos nos muestras los que ocurre en estas fechas no solo a animales también a personas.
    Que estos días les vivas en la mejor de las compañías y el nuevo año te traiga un buen numero de buenas noticias.

    Saludos.

    ResponElimina