12 D'OCTUBRE

 12 d'Octubre, Res a Celebrar

Avui el crit al vent esdevé dolor,
del passat neix el lament, la ràbia i la foscor.
1492, un món es trenca,
sang indígena, que encara resplendeix, desperta.

No hi ha glòria, no hi ha conquesta,
només la terra, plorant ferida,
sota el pes de creus i espases,
el seu alè es perdia, mentre moria.

Maies i inques, el sol es va apagar,
mites trencats, en el foc es van cremar.
Cultures senceres, plenes de saviesa,
aplastades sota una bandera estrangera.

No hi ha victòria, només silenci,
un genocidi escrit a la història.
Els rius de la selva, de sang tenyits,
els ecos de les pampes ja no canten, només gemeguen.

Res a celebrar, només recordar,
els pobles que la mar va engolir,
el sol de la seva llibertat s'apaga,
mentre el món els oblida en l'oblit.

Però els pobles resisteixen, el crit no s'atura,
avui ressona a cada selva, cada desert, cada altura.
Aquest 12 d'octubre, desvetllem el dolor,
la memòria mai no mor,
perquè en cada ombra hi ha una veu que diu:
"Som aquí, i encara lluitem, som aquí, no oblidis mai."