Ahir era jove, avui el temps avança,
implacable riu que mai s’cansa,
deixant en el record un suau sospir,
de somnis marcits i un cor que es refreda.
Les hores s'escapen com gotes de pluja,
xiulets del vent en una tarda fosca,
els dies esdevenen setmanes i anys,
i la vida s'esfuma entre rialles i desenganys.
La joventut se'n va com flor marcida,
ballant a l'aire, en la seva dansa daurada.
Però la vellesa, amb la seva pau serena,
ens abraça amb força, ens omple d'escenes.
El temps ens consumeix, però no ens mata,
ens transforma en éssers de saviesa grata.
Ens ensenya a valorar cada mirada,
a abraçar el present, a viure cada jornada.
Així, en cada raig de sol que ens toca,
en l'aroma de flors, en la vida que evoca,
recordem que el temps, amb el seu pas lleuger,
és un mestre que ens guia, un amic sincer.
¿de verdad nos volvemos más sabios con el paso del tiempo? empiezo a sospechar que es lo que nos decimos para no sentirnos tan vacíos...
ResponEliminaLa vida no es una, son varias con sus estadios: la que más se aprecial, al parecer, la juventud, para la que más desdicha causa, cuando se marchita. Un abrazo. Carlos
ResponElimina