En el silenci de la nit,
on les llàgrimes cauen com pluja,
les veus internes ens criden,
recordant-nos que som més que dolor.
Cada pas, una victòria,
cada alè, una promesa,
la força que neix de l’ànima,
ens impulsa a seguir endavant.
Les ferides són records,
marques d'una batalla guanyada,
i en cada cicatriu, la vida
ens ensenya a valorar la llum.
Amb el suport d’aquelles que estimem,
unim les nostres veus en un cant,
perquè juntes, som més fortes,
perquè el demà ens espera amb braços oberts.
En cada dia que afloreix,
hi ha un raig d’esperança,
i en cada cor que lluita,
una història que s’escriu amb amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada