diumenge, 7 de maig del 2017

A LA MEVA MARE


A la meva mare,
una vida em vas regalar
dolça i tendra mare.

I des de aquell dia,
duc una espina al cor.
Mai seré alio que tu vas pensar,
ni tant sols mi podré semblar.
Allò que tu vas somiar.

Però tindré prou valor,
per fer brollar l'amor
d'aquest adolorit cor.

Tot el món he intentat
només per tu voltar,
per ser allò que tu tant has desitjat.
Però ja ho veus, estic sotmesa
aquesta infermetat.
I jo la veritat,
ja no dono l'abast.

En aquest cimí de la meva vida,
tant sols hi he trobat
limitacions i soledat.
Però tot i això mare,
se que molt t'he d'agrair.

Perquè mai serà oblidat,
tot l'amor i la generositat
que de tu he rebut i m’estàs donant.

6 comentaris:

  1. Una bella poesía la que dedicas a tu madre y que por tus últimos versos creo que aún disfrutas.

    Saludos.

    ResponElimina
  2. Una expressiva felicitació, o mes aviat un reconeixement al amor intens de la mare..
    Una abraçada..

    ResponElimina
  3. Es una pena no poder leer tu poema en su idioma original, aún así me parece muy emotivo.
    Hace meses me dejaste el enlace en mi blog y lo he visto ahora, creo que más vale tarde que nunca. Me gusta lo que leo.
    Recibe un fuerte abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias por venir a mi blog.
      Regresa cuando quieras.
      Besos

      Elimina
  4. Definitivamente, Ana,con todos sus yerros, sólo hay una madre. Y se le quiere porque ha sabido no solo errar, sino acertar en el amor, que es su legado. Un abrazo. carlos

    ResponElimina