NÉIXER

Vaig néixer amb la música

del vent entrant per la finestra.

Amb les pestanyes del sol

tocant les cantonades del cel.

Vaig néixer amb els teus valors,

apresos amb els núvols pujats.

Vaig començar a caminar,

a poc a poc amb l'ànima

pintada amb els teus ulls.

I vaig néixer

del teu ventre mare...

Amb l'aroma dels teus secrets,

amb la xiulada de les flors,

amb la màgia bella del teu pèl .

Vaig néixer en el teu ventre mare!

es van omplir tots els meus cels mare!

Així...es va construir en nou mesos...

mare ...el meu amor etern per tu.

VAIG VEURE

El vaig veure saltar...

i atrapar els núvols amb tanta força,

que es va quedar dormit

El vaig veure volar...

intentant ser el més veloç.

Però el vent ho va frenar,

just abans de tornar al meu cor.

El vaig veure cridar...

amb la seva veu vella, gairebé cega.

Però el meu nom va quedar mut,

impossible tornar al material...

El vaig veure plorar...

i vaig sortir a xopar-me amb la seva pluja.

Vaig sortir a mirar cara a cara al cel,

a lluitar amb ell...

Però només vaig poder murmurar-li en silenci

...et vull.

T’IMAGINO

T'imagino tallant les herbes dels núvols,
incansable com sempre omplint un jardí
de roses vermelles, grogues i blaves.

T'imagino regant les puntes dels estels.
Donant llum a les cantonades de la terra.
Deixant anar els teus somriures entre la boira,
florint en el cor de la morera.

T'imagino perseguint estels fugaços...
com aquella nit d'agost neta i solitària,
tombats al carrer fins que se'ns van tancar els ulls.

T'imagino baixant al mateix infern,
valent com sempre, a veure totes les pel·lícules de por
sense límit... límit de temps

T'imagino bufant al vent, fent figures en els núvols creant
remolins per treure somriures als nens.

T'imagino asseguda en la lluna llegint, tots els llibres del cel.
T'imagino disfressada entre la pluja, crispant, màgica,
omplint d'aigua els racons de la meva ànima.

MOMENTS

L'ETERNITAT

L'eternitat és l'instant

que s'oblida per sempre.

Com habitar l'absència

dels gestos i sentir-se viu

en la paràlisi del vent.

NOMÉS PODRÉ MORIR

Només podré morir havent viscut.

Només podré viure havent estat.

Només podré estar entre versos,

entre nius de paraules.

Jo sóc la meva veu i els meus pensaments.

Quan jo mori ningú sabrà que he existit.

SIMPLEMENT SÓC

Sóc navegant.

Sóc aigua...i ona.

Sóc caminant.

Sóc nàufrag...,

i també gavina.

Sóc poble i muralla.

Sóc platja i també escuma.

Sóc alga i pedra.

Sóc roca.

Sóc vesprejar i també nit.

Sóc arbre.

Sóc riu...

Simplement sóc vida !.