dissabte, 9 de desembre de 2017

T’IMAGINO

T'imagino tallant les herbes dels núvols,
incansable com sempre omplint un jardí
de roses vermelles, grogues i blaves.

T'imagino regant les puntes dels estels.
Donant llum a les cantonades de la terra.
Deixant anar els teus somriures entre la boira,
florint en el cor de la morera.

T'imagino perseguint estels fugaços...
com aquella nit d'agost neta i solitària,
tombats al carrer fins que se'ns van tancar els ulls.

T'imagino baixant al mateix infern,
valent com sempre, a veure totes les pel·lícules de por
sense límit... límit de temps

T'imagino bufant al vent, fent figures en els núvols creant
remolins per treure somriures als nens.

T'imagino asseguda en la lluna llegint, tots els llibres del cel.
T'imagino disfressada entre la pluja, crispant, màgica,
omplint d'aigua els racons de la meva ànima.



3 comentaris:

  1. Hola dejo mi blog por si alguien le apetece leer
    https://endupoeta.blogspot.com.uy/

    ResponElimina
  2. Gracias en un rato paso a tu blog.
    .
    Besos

    ResponElimina
  3. Magnífica poesía.Me encanta llegir les teves obres poètiques. Segueix així i no canviïs mai.
    Una salutació amiga.

    ResponElimina