dijous, 7 de desembre de 2017

MOMENTS



L'ETERNITAT

L'eternitat és l'instant
que s'oblida per sempre.
Com habitar l'absència
dels gestos i sentir-se viu
en la paràlisi del vent.




NOMÉS PODRÉ MORIR

Només podré morir havent viscut.
Només podré viure havent estat.
Només podré estar entre versos,
entre nius de paraules.
Jo sóc la meva veu i els meus pensaments.
Quan jo mori ningú sabrà que he existit.




SIMPLEMENT SÓC

Sóc navegant.
Sóc aigua...i ona.
Sóc caminant.
Sóc nàufrag...,
i també gavina.
Sóc poble i muralla.
Sóc platja i també escuma.
Sóc alga i pedra.
Sóc roca.
Sóc vesprejar i també nit.
Sóc arbre.
Sóc riu...
Simplement sóc vida !.

1 comentari:

  1. Poesia en petites píndoles. Les tres m'encanten.
    Una salutació amiga meva.

    ResponElimina