QUAN EM FALTI L’AIRE (Els darrers moments i el record)

 

Quan em falti l’aire, recorda’m rient,

no deixis que la tristesa em pinti l’últim rostre.

 

Pensa en les tardes de pluja,

en les abraçades que ens van salvar,

en els silencis plens de paraules nostres.

 

Quan em falti l’aire, no em ploris amb pena,

estima’m en cada llum de la nit.

 

Que l’últim record sigui amor,

calor i vida compartida,

i no l’ombra del que hem perdut.