Quan em falti l’aire, recorda’m rient,
no deixis
que la tristesa em pinti l’últim rostre.
Pensa en
les tardes de pluja,
en les
abraçades que ens van salvar,
en els
silencis plens de paraules nostres.
Quan em
falti l’aire, no em ploris amb pena,
estima’m
en cada llum de la nit.
Que
l’últim record sigui amor,
calor i
vida compartida,
i no
l’ombra del que hem perdut.
