Això que veus, sóc jo.
Un tros de vida, un tros d’ànima,
un grapat de somnis i rialles,
una mica de bogeria i dolçor.
Sóc sinceritat pura,
una dona que a vegades és nena,
una mica espai, una mica infinit.
Passió que creix, llibertat que vola.
No és molt, però és tot el que tinc,
tot el que sóc.
Simplement, així soc jo.
M’enamoro de tot, perquè això és ser viu:
de l’herba verda i els camps on balla el vent,
de les onades del mar que van i vénen,
del cel que es pinta amb núvols de colors.
M’enamoro dels boscos i els prats,
de la música suau de l’aire,
i de la imatge que es perd
en el mirall fràgil del món.
M’enamoro de les coses petites,
de les grans i de les que no tenen fi.
Soc presoner d’horitzons oberts,
faig dels instants un tresor humil.
Quan recompto les estrelles i els dies,
m’endinso en el pensament,
omplint-me els ulls i els somnis
de sols, llunes i silencis eterns.
M’enamoro de tot,
de les fantasies i la realitat,
de l’amor que em fa ser qui sóc.
Així soc jo,
amb tot el que porto dins,
amb tot el que estimo i sento.
