Quan tot sembli enfonsar-se al teu voltant,
i la llum s’apagui dins del teu somriure,
no deixis que el silenci et trenqui l’ànima
la força neix quan tot sembla perdut.
Els dies foscos forgen cors valents,
i cada llàgrima té un motiu secret.
Camina, encara que et tremolin les passes
el món abraça els que no es rendeixen mai.
Celebrem la Diversitat
Ni un dia sense poesia
I
Enmig del fred que ens glaça el cor,
on l’aigua s’atura en glaçons de silenci,
neix una flor, robusta en el seu tresor,
amb la força de l’aura, pura i intensa.
II
La terra seca, amb les seves arrugues,
és l’escenari on creix, forta i decidida,
desafiant les tempestes, les dures rutes,
la vida que persisteix, mai rendida.
III
Els vents del destí bufant amb fúria,
d’una tempesta implacable, sense fi,
però ella, amb esperança, no recula,
perquè sap que el sol sempre torna a sortir.
IV
En les ombres de la nit profunda,
on les estrelles semblen llàgrimes perdudes,
la vida es remou, mai no s’enfonsa,
sempre busca el dia, les hores lluminoses.
V
Res no pot aturar aquesta flama interna,
que des de la foscor, el cor il·lumina,
la vida persisteix, sempre eterna,
fent camí en la tempesta, com una divina.
VI
Són els dies de lluita, de dolor, de fred,
on el cor viu i batega amb força clara,
en condicions adverses, on la vida és fidel,
i el seu poder, com un riu, mai no s’atura.
Dimecres de cendra, el dia s’obre,
