Ni un dia sense poesia
En el silenci del matí daurat,
un vers s’eleva com un ocell volant,
cada paraula, un somni que s’ha dibuixat,
en el cor del món, en el cor de l’home errant.
La brisa acaricia les fulles verdes,
i en cada sospir, un poema neix,
la llum del sol, com un pinzell que es perd,
pintant d'alegria el dia que s’ofereix.
Els rius murmuren secrets d’amor,
les estrelles brillen en la nit profunda,
cada instant és un regal, un clam, un clamor,
un record que perdura, una vida fecunda.
No calen grans paraules, ni versos complicats,
només el batec del cor, la mà que acaricia,
en cada mirada, en cada gest compartit,
hi ha poesia viva, hi ha pura màgia.
Celebrem la vida, celebrem la paraula,
que cada dia sigui un full en blanc,
on escriure els somnis, on deixar la sala,
d’un món ple de bellesa, ple d’amor, ple de llanc.
Ni un dia sense poesia, que mai s'oblidi,
que en cada moment, en cada alè,
la poesia és el fil que ens uneix,
el llenguatge del món, el que sempre hi haurà,
un cant etern, un regal d’ahir i d’avui
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada