Dimecres de cendra, el dia s’obre,
el sol amagat, la llum que descobre,
els rostres seriosos, els cors en calma,
un moment de reflexió, de trobar l’ànima.
La cendra que cau, com llàgrimes suaus,
recorda el que som, els somnis perduts,
els camins que hem trepitjat, les lluites viscudes,
en cada pas deixem empremtes, ferides.
Es respira la pau en l’aire espès,
un temps de renéixer, de deixar enrere el pes,
la primavera espera, amb flors al cor,
dimecres de cendra, un nou albor.
Amb paraules senzilles, ens unim en un cant,
a les promeses fetes, al futur esperant,
el perdó i l’amor, com llum que ens guia,
en aquest dia gris, trobem la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada