diumenge, 5 d’agost de 2018

NO VEUS?


No veus?, la lluna plorant perquè veu

que el cel s’està contaminant.

No veus, que ella sospira,

perquè veu que res fan els humans.

No veus, com ella demana ajut i crida,

perquè no pots comprendre,

que si no fem res ella esta patint.


No veus?, que el sol no s’oblida de brillar

quan es hivern.

No veus, com ell s’amaga només per a la nit

donar.li pas.

No veus, com no fa fred de nit i sembla estiu

cada dia.

Perquè no pots comprendre que si seguim així

el món no es feliç ?.


No deixis que la lluna s’acostumi a estar tan trista.

Ni que el sol es pensi que no hi ha hivern.

Ells son el clar mirall on es veu reflectida del món

la seva la gravetat.

¿Perquè no pots comprendre que si seguim així

ningú del món serà feliç ?.

14 comentaris:

  1. Respostes
    1. Muchas gracis por tu paso por el blog y tus comentarios siempre son de agradecer

      Besos

      Elimina
  2. si destruyéndolo todo seremos más ricos quizá pero tendremos menos vida. si destruimos los pulmones de la tierra quien podra respirar quin podra vivir.
    Contaminarlo todo aguas poables rios, mares oceanos, plantas frutas.
    Destruyendolo todo, nos destruimos a nosotros lentament y sin mirar atras y sin vuelta atras que mundo dejaresmos a nuestros nietos.
    Destruir, destruir cuendo nada quede de que viviremos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias tu siempre son realmente sentinientos en tus letras
      Besos

      Elimina
  3. Un beso de luna y un abrazo de sol, Anna. Bonito poema :)

    ResponElimina
  4. Uy que triste y lindo poema. Te mando un beso

    ResponElimina
  5. Não se pode ver aquilo que não se quer ver. E andamos demasiado distraídos sem acautelarmos a mãe-terra...
    Uma boa semana, Anna.
    Um beijo.

    ResponElimina
  6. En este poema nos muestras una triste realidad.

    Saludos.

    ResponElimina
  7. Destruint-ho tot, ens destruïm a nosaltres lentament i sense mirar enrere i sense volta enrere que món dejaresmos als nostres néts.
    Destruir, destruir cuendo res quedi que viurem
    tens tota la rao però quan s'en adonim ja serà massa tard
    Petons

    ResponElimina
  8. Gracias Tomás por tu paso y comentario en mi blog
    Besos

    ResponElimina
  9. Llegir aquest poema el mateix cap de setmana de les Llàgrimes de Sant Llorenç, m'agrada.

    ResponElimina