dijous, 9 d’agost del 2018

MALGRAT TOT!


El cor demana plaer primer,
després excusa del dolor,
després els petits detalls
que maten el dolor.

Després anar-se a dormir,
i després, si ha de ser
el desig del seu inquisidor,
el privilegi de morir.

Hi ha un llanguiment de la vida
més imminent que la pena,
és successora de la pena
quan l'ànima ha sofert
tot el que puguis.

En el meu dit tenia un anell.
La brisa entre els arbres errava.
El dia estava blau, càlid, bell.
I em vaig quedar adormida sobre la suau herba.

En despertar vaig mirar sobresaltada
La meva mà pura en aquella tarda clara.
L'anell entre els meus dits ja no estava.
Quan posseeixo ara en aquest món
és només un record de color daurat.

Ell era feble i jo era fort...

Ell era feble i jo era fort,
després ell va deixar que jo li fes passar
i llavors jo era feble i ell era fort,
i vaig deixar que ell em guiés a casa.

No era lluny, la porta estava a prop,
tampoc estava fosc, ell avançava al meu costat,
no hi havia soroll, ell no va dir gens,
i això era el que jo més desitjava saber.

El dia va irrompre, vam haver de separar-nos,
ara cap dels dos era més fort,
ell va lluitar, jo també vaig lluitar,
però no ho vam fer malgrat tot!

14 comentaris:

  1. Me paso a leerte ANNA, muy hermosos tus poemas. Besos.

    ResponElimina
  2. Todos somos fuertes y débiles, según el momento y la causa.

    Buen poema. Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si en ocasiones podemos ser vencidos y vencedores de nuestros propios miedos o de los que nos imponen

      Besos

      Elimina
  3. Simplesmente belo, este poema :))

    Hoje: Adormeci num sonho de ternura

    Bjos
    Votos de uma óptimo Quinta-Feira

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias hermosa por tu siempre amable comentario
      Besos

      Elimina
  4. Bonic poema. No sé quina part d'autobiografia té, però és ben bell.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre hi ha algun esclai de realitat o de autobiografia ens els poemes no creus
      Gracies por psar de nou pel blog

      Petons

      Elimina
  5. Pasa, que a pesar de todo no hacemos nada. LO peor es el remordimiento que viene, cuando nos recuerda, que ni siquiera se hizo en mínimo esfuerzo porque todo fuera. Un abrazo. carlos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracis por tu aportacion y por tu paso or el blog
      Besos

      Elimina
  6. Tienes toda la razòn Albada todos en las situaciones extremas momos debieles fuertes.
    Totalmente de acuerdo contigo
    Precioso poema Anna
    Besos

    ResponElimina