MALGRAT TOT!

El cor demana plaer primer,

després excusa del dolor,

després els petits detalls

que maten el dolor.

Després anar-se a dormir,

i després, si ha de ser

el desig del seu inquisidor,

el privilegi de morir.

Hi ha un llanguiment de la vida

més imminent que la pena,

és successora de la pena

quan l'ànima ha sofert

tot el que puguis.

En el meu dit tenia un anell.

La brisa entre els arbres errava.

El dia estava blau, càlid, bell.

I em vaig quedar adormida sobre la suau herba.

En despertar vaig mirar sobresaltada

La meva mà pura en aquella tarda clara.

L'anell entre els meus dits ja no estava.

Quan posseeixo ara en aquest món

és només un record de color daurat.

Ell era feble i jo era fort...

Ell era feble i jo era fort,

després ell va deixar que jo li fes passar

i llavors jo era feble i ell era fort,

i vaig deixar que ell em guiés a casa.

No era lluny, la porta estava a prop,

tampoc estava fosc, ell avançava al meu costat,

no hi havia soroll, ell no va dir gens,

i això era el que jo més desitjava saber.

El dia va irrompre, vam haver de separar-nos,

ara cap dels dos era més fort,

ell va lluitar, jo també vaig lluitar,

però no ho vam fer malgrat tot!