Pressento que se m'acaba el temps.
Cada minut que passa, sento que la meva vida
se m'escapa de les mans.
Assec el dolor en els meus ossos.
Veig en la meva decadència,
on acaba la meva aventura.
On s'amunteguen records
d'una vida costa amunt.
Quan vaig començar a viure,
em sentia segura.
La meva lluita del dia a dia,
amb dolor i amargors.
Divina joventut.
Que va minvant mentre viatges,
enfonsant a les nostres ànimes
en el ploro.
Doncs et portes amb tu les joies
del cos juvenil que tant enyoro.
I vius com un mort
en hores baixes,
sabent que has perdut
un gran tresor.
Era la meva força i la meva guia,
lluitant amb esperances,
sense pensar que arribarien
tan aviat les meves enyorances.
Veig escurçar-se els meus dies,
i vaig perdent aquesta força.
Les meves forces contra la seva força.
Ja derrotada, quan
m'aculli aquesta terra,
on fondré la meva vida,
alegries i tristeses.
També deixaré el dolor,
la meva vellesa, la meva decadència.
De vegades penso,
quant hauré viscut?.
Si feliç hauré estat.
Quan vaig tenir energia,
quant gaudiria
vivint experiències?.
Veig en la meva decadència
on acaba la meva aventura.
On s'amunteguen records
d'una vida costa amunt.
Muy duro. La decadencia física es implacable. La suerte es que, hasta el último tramo, la vida nos sigue ofreciendo aventuras para el alma.
ResponEliminaUn abrazo
Gracias me alegra que pases a visitarme.
EliminaBesos
Penso que mais tarde ou mais cedo ... se sente isso mesmo!!!bj
ResponEliminaGracias es placer que dejes un comentario en el blog
EliminaBesos
Às vezes acontecem milagres que são vida e liberdade...
ResponEliminaUma boa semana.
Um beijo.
Gracias guapa me alegra que pases a visitarme.
EliminaBesos
La vida se nos va agotando, y llegamos a los último tramos de la vida, más con incertidumbres, que con certezas. Un abrazo. Carlos
ResponEliminaGracias es placer que pases a visitarme.
ResponEliminaBesos