dimecres, 30 d’agost de 2017

SENSE IDENTITAT

A l'hora en què hagi de dormir,
ho faré sense identitat,
per què a ningú li importarà que mori ho diré:
i ho repetiré fins que arribi el dia en què hagi de reposar,
i aquest sofriment ja no em turmentarà.

3 comentaris:

  1. Eso mismo haremos todos, sin duda.
    Un abrazo.

    ResponElimina
  2. He llegit les Poesies del teu bloc...
    Les he trobat ben escrites,
    dures.... profundes....

    ResponElimina