divendres, 21 de juliol del 2017

ET SEGUEIXO FEN CAMÍ


Et segueixo en el camí que em vas fer,
pel desert d'aquesta nit fosca.
Intento caminar fins a l'altura,
amb aquesta creu Senyor que tu em vas donar.

Ajuda'm Senyor si em veus trist.
Et segueixo encara que no veig la teva figura,
però sento el teu amor i la teva dolçor
perquè aquestes amb nosaltres la teva, vas dir.

De vegades la sendera es fa llarg,
i escabrós el camí que em porta.
Tu vas tastar també el vi amarg.

En l'oració la meva força es renova.
No em deixis caure en la letargia,
i així aconseguir l'eterna primavera.

2 comentaris:

  1. Preciosa poesia aun que no lo entendi toda ya que se catalan

    ResponElimina
  2. Gracias amiga por pasar y dejar tu huella.
    Besos

    ResponElimina