dijous, 1 de juny de 2017

SOLETAT



Soledat, l'única que ve
quan tots es van.

L'única amb la qual puc plorar,
i que no em fa retrets.
Deixa que m'esplaï
i que cridi.

Soledat, ara estic aquí plorant.
Soledat, solitud…solitud,
fes-me un favor jo t'ho prego
i fes-ho que ell sentí.
Això que em tens, que em deixes sense alè.
Soledat, solitud….solitud.

Soledat, vestida de nit,
o de claredat, em dius a cau d'orella,
que ell no tornarà.
No em dónes cap consol,
però parles amb la veritat.

Si... l’estimo com a ningú.
Que no vulgui saber més del món.
Que no reconegui a la familia.
Que no concebi sense tu la vida.
Que per un petó aguanti menyspreus.

I que somiar amb ell, em desvetlli.
Que sigui la seva alegria les meves engrunes.
De genolls plorant-té de gràcies.
Llavors... solament llavors.
que ho sàpiga
que per a mi ell és el meu món.

Soledat solitud….solitud
Fes-me un favor jo t'ho prego.
Fes que ell senti el que sento.
Soledat solitud….solitud
Fes-me un favor, jo t'ho imploro.
I que ell sàpiga que l’adoro.

Soledat! Soledat!... solitud.

4 comentaris:

  1. Sol ...com un pelicà golut sobre una unica pedra al mig d'un mar que no conec...i ja voldria oblidar...sol ...ningù veu les meves llagrimes salades nodrin el mar

    ResponElimina
  2. Gracies per pasar del blog.
    Petons

    ResponElimina