diumenge, 11 de juny de 2017

DESESPERACIÓ

Estic submergida en una gran solitud.
En la tristesa més profunda.
Arrossegada pel angoixant dolor,
no em queden llàgrimes ni crits.
El silenci va assecar els meus llavis,
el dolor va enfonsar la meva ànima ferint.la de mort.
Lluito desesperadament per sobreviure,
però torno a enfonsar-me per oblidar
que encara respiro i visc.
Envoltada d'infinita solitud,
em sento arrossegada a un remolí
de sentiments confusos.
Ja no hi ha sortida.

9 comentaris:

  1. Noia entre els teus poemes i els meus ....el que es diu "ludico - festivos " no som no....brindem doncs i que la inacció ens esfonsi ✌

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola gracies per el teu comentari.
      Podriam fer un llibre entre els dos.
      Petons

      Elimina
    2. El meu mail. esportscalella@hotmail.es

      Elimina
    3. Gracies es interesant el teu blog.

      Besos

      Elimina
  2. Um poema de solidão com as emoções pegadas à pele...
    Uma boa semana.
    Um beijo.

    ResponElimina
  3. Um poema muito bonito Anna!
    Gostei bastante.
    Coloque sempre o link do seu blog no final do seu comentário porque seu perfil do blogger está sempre fora do ar.

    Boa semana!
    Beijos!

    ResponElimina