Dona’m la mà, que el temps s’esgoti en un sospir,
que el meu cos s’esvaeixi entre ombres que ja no puc lluitar.
El cor, cansat de lluitar, s’apaga a poc a poc,
i jo només vull el teu tacte, un refugi en aquest abisme.
Dona’m la mà, abans que la foscor em prengui el nom,
abans que l’últim batec s’ofegui en el buit que em trenca.
Dona’m la mà, que les paraules ja no arriben,
que el silenci es fa pes i la vida es desfà en plors muds.
Dona’m la mà, no per salvar-me, sinó per recordar-me,
que mentre la meva ànima s’allunya, el teu amor encara em sosté.
Dona’m la mà en aquest últim acte,
on la mort és la companya que no podem evitar, però que vull sentir humana,
amb el teu tacte, amb el teu adéu en la pell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada