A la plaça, sota mil mirades,
camina un home de fe, portador d'esperances,
el seu pas és lleuger, la seva ànima, un torrent,
al seu pit ressona un amor que no cansa.
Amb mans que abracen, gestos de tendresa,
és far de llum en la nit més fosca,
parla de pau, d'unitat i de vida,
cada paraula seva, una abraçada que abriga.
Amb passos humils, recorre el camí,
acompanya els que pateixen, els que no tenen destí,
la seva rialla ressona, la seva mirada és un somni,
un món més just, ell sempre ho somnia.
Francesc, el guia, amic sincer,
al teu cor brilla la fe que encén.
Una crida a estimar, a viure sense por,
a edificar ponts on l'odi no té lloc.
Així et recordem, amb amor desbordant,
en cada racó on el dolor persisteix,
el teu llegat és fort, la teva fe, un estendard,
un home de pau que mai es rendeix.
La teva llum ens acompanya, un far etern,
en la lluita per somnis, en l'abraçada tènue,
que el ressò de la teva veu ressoni a la història,
et portem a l'ànima, Francesc, ¡la nostra glòria!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada