SILENCI FINAL

La vida passa com el vent,
ràpida, tendra, sense avís.
Un dia rius amb tot el cor,
i l'altre et cau l’ànima als dits.

Les mans que abans ens van tocar,
ara són fredes, lluny del món.
Els ulls que ens miraven amb amor
ja dormen sota un cel pregon.

Morir no és lluny, no és cap estrany,
és part del viure, dur i clar.
Però fa mal, trenca per dins,
quan algú marxa i tu et quedes plorant.

Queden paraules no dites,
abraçades que no tornaran,
i el cor, petit, dins la tristesa,
busca records per no oblidar.

Però fins i tot dins del dolor,
la vida crida, amb veu molt suau.
Per cada comiat, hi ha un pas nou,
i un amor que no mor mai del tot.

PRIMAVERA SUAU

La primavera ja ha arribat,
amb flors petites al costat,
els arbres canten amb el vent,
i tot somriu dolçament.

El cel és blau, el sol és clar,
la llum es posa a cada llar,
els camps es tornen de colors,
i l’aire fa olor de flors.

Les abelles ballen lent,
damunt els pètals, dolçament,
i els nens corren pel jardí,
mentre la vida diu que sí.

És temps de somnis i de pau,
de respirar i mirar amunt.
La primavera ho omple tot,
amb calma tendra i cor ben fort.

ABRIL, ENTRE PLUJA I FLORS

 

Abril arriba amb ulls plorosos,
pluja fina que acarona els camps,
records d’hivern encara a l’esquena,
i brots de vida als marges dels camins.

És un mes que no promet constància,
balla entre els núvols i els raigs de sol,
com la vida, que mai no és perfecta,
però plena de petits instants d’or.

Els dies creixen, l’aire s’omple d’herba,
els ocells tornen amb cançons antigues,
i entre la incertesa i l’esperança,
alguna cosa dins nostre floreix.

Perquè abril no és només un mes,
és la metàfora d’aquells que cauen
i s’aixequen amb el cor mullat,
però encara capaços d’estimar.