EL CRIT QUE NO SURT

Hi ha un crit que dorm sota la meva llengua,

una paraula que mai s’ha dit.

Cada nit l’empasso, amb el gust del silenci,

i cada matí em desperta el buit.

 

Les mans tremolen, volen escriure,

però el paper s’omple d’espais blancs.

Com pot el cor parlar sense veu,

si el món només escolta el soroll dels grans?

 

Aquest crit, fet de vidre i cendres,

s’esmicola abans de fer-se so.

I jo em quedo, mirant el silenci,

amb la gola seca i el cor pesant.