Avui ens unim en un sentiment compartit d’admiració i pèrdua per homenatjar Rosa Fabregat i Armengol, una veu única de les nostres lletres i un exemple d’humanitat que ha deixat una empremta inesborrable en les nostres vides i en els nostres cors.
Rosa, gràcies de tot cor pel teu suport incondicional. Sempre vas ser-hi, a les presentacions dels meus llibres, amb consells que irradiaven saviesa i amor. Les teves paraules van nodrir els meus poemaris, però sobretot, la teva amistat ha estat un regal que guardaré com un tresor per sempre. Encara que ara el silenci de la teva absència sigui aclaparador, el teu esperit ressona en cada vers que vas escriure i en cada ànima que vas tocar amb la teva llum.
Nascuda a Cervera, una terra que portaves al cor, vas convertir les teves arrels en poesia i el teu amor per la vida en art. Les teves paraules, plenes de veritat i humanitat, capturaven l’essència més pura de les emocions. “La paraula, com l’alè, és vida, i la vida, com el vers, és infinita”, deies. Aquesta veritat, Rosa, continua viva en tots nosaltres.
Eres molt més que una poeta. Eres una alquimista de les emocions, capaç de transformar el dolor en bellesa i de donar veu a allò que molts només podien sentir en silenci. Els teus versos eren un refugi en les tempestes i una llum en els dies clars. Amb llibres com [mencionar un títol significatiu], vas demostrar-nos que la poesia pot ser un mirall de l’ànima i una brúixola en el camí de la vida.
Gràcies a tu he après a veure el món amb una mirada més profunda, a trobar la bellesa en les petites coses i a expressar amb valentia els meus sentiments. Cada poema teu era una lliçó, una invitació a viure amb plenitud i autenticitat.
Ara que ja no estàs físicament entre nosaltres, el buit que deixes és immens. Però sabem que el teu llegat és etern. Cada paraula que vas escriure és una espurna d’immortalitat, una llum que seguirà guiant-nos, una veu que mai deixarà de ressonar en les nostres ànimes.
Rosa, el teu llegat no és només una col·lecció de versos, sinó una lliçó de vida. Ens vas ensenyar a estimar sense límits, a ser fidels a nosaltres mateixos i a trobar el valor per caminar cap a l’infinit. Que la teva poesia continuï inspirant generacions futures, tal com ha fet amb nosaltres.
Ets com una estrella que brilla més en la foscor, un far que ens guia en les nits més llargues. La teva llum no s’apagarà mai. Rosa, sempre et recordarem, sempre et llegirem i sempre t’estimarem.
Amb tot l’amor, l’admiració i la gratitud.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada