LA TARDOR

 Les fulles cauen com flames d’or ardent,

escampant-se pel terra com un tapís encès,
els arbres es despullen en una dansa lenta,
mentre la tardor es desvetlla amb el seu alè suau.

Colors càlids es fonen en el paisatge,
una paleta de vermells, taronges i daurats,
pintant el món amb una llum càlida i serena,
mentre el vent murmura secrets antigues.

Cada fulla que cau és una nota en una simfonia,
una melodia melancòlica que parla del canvi,
un preludi dolç a l’arribada del fred hivernal,
que s’apropa amb passos silenciosos i decidits.

Els matins es tornen frescos i nítids,
i les tardes s’allarguen en una penombra suau,
la tardor ofereix el seu últim espectacle brillant,
abans que l’hivern cobreixi el món amb el seu mantell blanc.