TRISTOR

 Sento dins, ben endins una gran pena,
res apaga aquest sofrir,
dins meu s’arrapa fort a la meva vida.

Amics, no tinc consol per una tristesa
amb vosaltres tampoc la puc trobar.

M’acosto  al mar
i en ell i trobo muda resposta,
vaig a la muntanya  i per mi no tenen resposta.

Les llàgrimes dins del meu cor van vacil·lant,
i l’ànima va poc a poc desfilant.

Gotes salades i amargues
presoneres d’un afany.

Si trobéssim la sortida
no sols disminuiria la tristor,
la por la negror,
que inunda el meu cor,
i la buidor i el neguit
que empresona l’anima.