POEMA D'UN GOS
Jo soc el que t'espera ...
El teu cotxe, que el puc reconèixer entre mil.
Els teus passos tenen un timbre màgic, són música per a mi.
La teva veu és el signe més gran del meu temps feliç
i de vegetades sento la teva tristesa.
Si veig la teva alegria, em fa feliç!
La teva olor es el confident que ets a prop .
Però la teva presència és el que mou els meus sentits.
El teu despertar em desperta.
Dormint ets el meu Déu, reposant a casa, i jo el teu somni.
La teva mirada és un raig de llum, quan m'adono del teu despertar ...
Les teves mans sobre mi, una lleugeresa de la pau.
I, quan tu surts de casa, tot està buit una altra vegada ...
I torno a esperar sempre i sempre ...
Pel so del teu cotxe, pels teus passos,
per la teva veu.
Per tu espero sempre, la teva olor, darrere la porta el teu retorn.
Per teus ulls, per les teves mans.
I així sóc feliç.
Jo sóc el que t'espera.
Sóc el teu gos!
Un gran poema al mejor de los amigo del hombre como se dice. Aunque al contrario no se si se puede decir lo mismo.
ResponEliminaSaludos.
Muchas gracias por tu visita y comentario en el blog
EliminaTotalmente de acuerdo con lo que comentas
Besos
Me encanta ese final: "yo soy el que te espera¡ Soy tu perro"
ResponEliminaUn abrazo. Carlos
Muchas gracias por tu visita y comentario en el blog
Eliminacuidate mucho
Besos
Linda poesia, meus parabéns.
ResponEliminaArthur Claro
http://www.arthur-claro.blogspot.com
Muchas gracias por tu visita
ResponEliminaBesos