NO ES AMOR

Li confessa el seu amor com ningú.

No sent amor, és només un deliri!

La sotmet i domina al seu antull,

és una obsessió, és un capritx.

 

Dona fràgil, es troba indefensa,

llàgrimes roden per les seves pupil·les.

L'ànima se li escapa del cos,

amb els cops que l'home propina!

 

Les paraules danyen a la seva ment,

així llàstima els seus pensaments.

Com dards i espines punxants,

la deixen indefensa i amb més por.

 

Travessa temors de nit.

El covard aixeca la seva mà!

Suporta els embats del vent,

d'un dèspota, dictador, tirà.

 

Amb ulls irritats del plor,

enfonsa el seu cap en el coixí.

Abandona el camp de batalla,

la mort potser arriba demà!

 

I la terra guareixi les seves ferides,

i no plora més pels racons.

El seu jaç sigui una freda tomba,

portarà la seva amant belles flors!