Recordo la teva mirada
i el teu somriure.
No recordo quan et vaig conèixer,
ni si fa molt de temps.
Però sí recordo
la teva amistat,
el teu afecte.
Les teves ganes de viure,
i les ganes de lluitar.
De viure la vida,
i seguir cap endavant.
Dia rere dia.
Com trobava a faltar
els teus consells,
la teva senzillesa, la teva amistat.
Estimada àvia,
no saps que t’ enyoro.
No t’ oblidaré
per anys que visqui.
Ara tu ja no ets aquí,
i jo et trobo a faltar.
Aviat arribaré
on tu siguis.
Mentre no sigui així,
seguiré recordant
el que vas ser tu per a mi.
Una companya, una amiga,
i més que una amistat.
La meva estimada àvia.
Per això mai no t’ oblidaré.
Sempre et porto dins del meu cor,
i en el més càlid racó del meu esperit.
divendres, 2 d’octubre del 2020
RECORDANT ( 25 ANYS SENSE TU GLORIA )
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Hay pérdidas que con los años no dejan de ser significatovas sobre todo si se van jóvenes.
ResponEliminaUn abrazo
Gracias como siempre por tu aportacio al blog
Eliminacuidate mucho
Besos
Saudades que deixam... assim como recordações 🙏
ResponEliminaGracias por tu aportacio al blog
Eliminacuidate mucho
Besos
Una dedicatoria muy hermosa muy tierna, un abrazo
ResponEliminaGracias por tu aportacio al blog
EliminaBesos
Hola Anna, como estas, siempre un placer leerte!
ResponEliminaGraciaspor tu comentario al blog
Eliminacuidate mucho
Besos
Tatuada en el sentimiento filal del alma. Un abrazo. carlos
ResponEliminaEs esplendit que despres de 25 anys
ResponEliminaencara et fa mal la seva mort
Petons
A cas no és dolor el dolor
ResponEliminadolor patiment d'haver perdut una peça important de la teva vida és realment difícil de superar
És millor morir que viure esperant la mort que vingui lentament
Gracias como siempre
ResponEliminapor tu aportacio al blog
Besos