EL SOL MARCIT D'AGOST

S'acarcanya a la terra rogenca,

i els búfals emigraren ja fa temps cap al nord.

Veus tristes membrances d'innombrables derrotes,

camins petjats abans per àgils cavallers de pells lluents,

moren als horitzons de la massacre.

I tu germà t'aixeques amb sang

de rituals antics a la memòria.

Senyor de plors i dol i de venjança.

T'aixeques sobre els morts i la desfeta,

sobre el límit darrer de les paraules.

I alces preguntes roges,

cremes naus d'impotència,

balles tot sol la dansa de les àguiles,

i moren als teus campsles enreixades flors

d'entre bretons.