dilluns, 15 de juliol del 2019

LA M’ENCANTA LA METEOROLOGIA

Des que era molt menut
el clima sempre m'ha semblat fascinant.

El vent m'omple el pit, els pulmons
mentre miro el cel emboirar-se.

La temperatura ha disminuït
han
vingut uns núvols plens d'aigua.

La tempesta ja ha vingut
haurem
de treure el paraigua.

M'agrada veure caure l'aigua,
m'agrada molt sentir els trons,
m'agrada veure els llamps com trontollen
en el cel negre no que fa por.

De cop, la pluja para i els trons
es van allunyant,
els núvols desapareixen
i queda un dia net i transmetent.

21 comentaris:

  1. La metamorfosis de las nubes, hasta llegar a esa lluvia bonita o a tormenta, siempre es un espectáculo precioso.

    Un abrazo y día bonito para ti

    ResponElimina
  2. Adorei o poema :))

    Bjos
    Óptima Segunda-Feira.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias por tu visita y aportacion me alegra que recreses por el blog
      Besos

      Elimina
  3. A chuva a lembrar as lágrimas do céu e dos que choram por amor…
    Uma boa semana.
    Um beijo.

    ResponElimina
  4. Les coses boniques són cosa d'instants, que hi ha que aprofitar i gaudir.

    Molt bonic poema.
    Abraços

    ResponElimina
  5. Les coses boniques ocorreixen en instants que hi ha que aprofitar i gaudir.
    Molt bonic poema. Amb el teu permís, permanesc per gaudir del teu espai.

    Abraços.

    ResponElimina
  6. se me complicó hoy la lectura por acá veo ja...

    pero pasé, saludos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias por tu visita y aportacion me alegra que recreses por el blog
      Besos

      Elimina
  7. Dien que Darrera de la turmenta, arriba la calma..
    Una abraçada Anna.

    ResponElimina
  8. Anna, me gusta mucho esta parte del poema, así que tomé "la ropa" de sus versos y de su historia: el momento de su grito (M'agrada veure caure l'aigua) y el dolor en el cofre (m'agrada molt sentir els trons) pero el dolor ha pasado, porque incluso en días oscuros, todo está derrotado (m'agrada veure els llamps com trontollen) / (en el cel negre no que fa por).
    Me gusta la forma en que escribes. Estoy siguiendo tu blog. Si quieres, ven a conocer el blog de este periodista brasileño, será un placer recibirte.

    ResponElimina
  9. Original un poema sobre la meteorologia. Muy bien!
    Besos

    ResponElimina
  10. Gaudir dels fenomens meteorològics, olorar el terra quan plou, escoltar ploure ...
    Quin poema més bonico i quina sensibilitat!
    Abraços.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias por tu visita y aportacion me alegra que recreses por el blog
      Besos

      Elimina
  11. Ventear, llover cuánto habla del tiempo como una caricia poética de la naturaleza. Un abrazo. Carlos

    ResponElimina
  12. Gracias me alegra que recreses por el blog
    Besos

    ResponElimina