RESPIRA, CAMINA

                                                               A un amic que es va suïcidar

Camina, respira i pas a pas,

camina, respira i camina,

els dits s’acosten a l’aigua,

els peus s’endinsen en la sorra.

Camina, aixeca el braç i respira.

Sembla que s’acomiada:

s’acomiada del sol,

s’acomiada tot sol.

Ja no camina, s’estira, respira

i mira les estrelles.

Deixa que les ones li toquin els peus

i a poc a poc l’aigua li arriba el coll.

Ja s’enfomsa i ja no respira.

Ja forma part del mar

i si mires l’horitzó,

veuràs un nen que observa i vigila.

No camina ni respira,

només albira.

Ara ja fa temps que les ones se l’han emportat,

però segueix aquí,

al meu costat.