TORTURA

Res, no ha canviat .

El cos és susceptible al dolor,

s'ha de menjar i respirar aire i dormir,

té pell prima i la sang just a sota,

un adequat assortiment de dents i ungles,

els seus ossos són trencadissos,

les seves articulacions estirables.

En tortures tot això es té en compte.

No res ha canviat .

El cos s'estremeix com s'estremia

abans de la fundació de Roma i després,

al segle vint abans i després de Crist.

Les tortures són com van ser,

és només la terra que s'ha encongit,

i el que succeeixi sembla correcte

a l'altra banda de la paret.

No ha canviat res.

És només que hi ha més gent,

a més de les velles ofenses altres noves han sorgit,

reals, imaginàries, temporals, i cap

excepte l'udol amb el qual el cos els respon,

va ser, és i serà sempre un udol d'innocència

segons l'escala provada pel temps i tonalitat.

No ha canviat res.

Potser només costums, cerimònies, danses.

No obstant això, el moviment de les mans

per protegir el cap és el mateix.

Les contorsions del cos, les estrebades i intents d'allunyar,

les seves cames fallen, cauen, els genolls volen,

es tornen blaus, s'inflen, saliven i sagnen.

No ha canviat res.

Excepte la direcció de les fronteres,

les vores de boscos, costes, deserts i glaceres.

Enmig d'aquests paisatges vaga l'ànima,

desapareix, torna, s'apropa, s'allunya,

aliena a si mateixa, evasiva,

de vegades segura, de vegades insegura

de la seva pròpia existència,

mentre el cos és i és i és i no té lloc propi.