DESTINACIÓ

Avui tinc ànsies boges,

de tenir-te en els meus braços

però la distància impedeix el meu desig

només un poema arribarà al teu costat

i en ella s'emporta la meva ànima

per unir-se a la teva.

Escriuré poemes cada dia,

no perquè em recordis

sinó per expressar el que t'estimo

et que estranyo a cada minut

que no aquestes al meu costat.

Doncs si amb el caminar del temps

arribessis a treure'm de la teva vida i oblidar-me

els meus poemes et faran recordar

quant et vull i t'estimaré fins a la meva mort.

Si el temps i la distància ens allunyen

aquesta cruel destinació ens fa sofrir sense remei,

l'amor diví unirà les nostres vides

i no hi ha temps ni distància

que ho allunyi ni un instant.

És per això que prenc aquest temps

i en un segon et dic que t'estimo

i aquest segon es converteix en infinit

perquè la meva veritat és estimar-te tota la meva vida

No dubtis saber que et vull

amb un sentiment pur i sincer

de vegades la destinació també juga el seu partit

i és que no sap d'amor,

no sap de sentiments

Voler estar ara al teu costat i no poder aconseguir

voler els teus petons apassionats i no poder apreciar

voler estimar-te sense poder aconseguir

fan que brolli sospirs i nostàlgies.

Avui, matí i sempre t'estimaré

saps que només tu tens el meu cor

saps que només teu sóc, he estat i seré

saps que en aquesta vida

i més enllà de la mort

ets tu la que vaig estimar,

amo i estimaré.