diumenge, 7 d’abril del 2019

LES PENES M'HAN VISCUT


He viscut, si és cert sense plenitud
però les penes m'han venut.

Hi ha mi m'han envellit.

Torneu.me doncs ara l'eterna joventut,
ara que els dies són tenebrosos
i em tenen postrat al llit.

11 comentaris:

  1. Las penas, que aparecen cuando quieren

    Un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias por tu visita i aportacion te lo agradezco mucho

      Un abrazo

      Elimina
  2. Maravilhoso poema :))

    Hoje|Fantasias envolventes

    Bjos
    Votos de um óptimo Domingo

    ResponElimina
    Respostes
    1. te lo agradezco mucho
      Gracias por tu visita i aportacion
      Un abrazo

      Elimina
  3. Hola Anna.. Es dur, es trist, però es realista.. un poema curt però molt profund..
    Una abraçada per començar la setmana..

    ResponElimina
  4. Gostei do poema, Anna.
    Uma boa semana.
    Um beijo.

    ResponElimina
  5. Gracias por tu visita
    te loa gradezco mucho
    Bjs

    ResponElimina
  6. Hola! vengo a visitar tu blog, me quedo a leer tus poemas :)

    ResponElimina