dijous, 27 de desembre del 2018

MENTRES DORMS (Pacient amb Alzheimer)



T'escric ara, mentre dorms,
per si demà ja no fos jo el que comença el dia al teu costat.

Per si demà ja no sóc capaç d'entendre això que em passa.
Per si demà ja no puc dir-te com admiro i valoro la teva enteresa,
aquesta obstinació teva per estar al meu costat,
tractant de fer-me feliç malgrat la malaltia.

Per si demà ja no fos conscient del que faig o soc.

T'escric ara, mentre dorms si dema no puc mantenir viva la conversa,
encara que jo em perdi en cada paraula;
sempre t’estimat i t’estimo, encara que el un dia no ho recordaré.
T’estimo quan respons amb tendresa les arrencades meves d'ira,
que m'assalten com si alguna cosa en el meu interior es rebel•lés
contra aquesta destinació que m'atrapa.

Per si demà no recordo el teu nom, o el meu.
Per si demà ja no pogués donar-te les gràcies.
Per si demà, no fos capaç de dir-te, encara que sigui una última vegada,
que t’estimo.

7 comentaris:

  1. Ha de ser horrible percatarse de que se está yendo la memoria. Escribir por si acaso se olvida, es un gesto de amor.

    Lindo poema. Un abrazo

    ResponElimina
  2. Seria bom que desse para escolher o nosso idioma, mas não abre. Imagino que o poema seja bonito:))

    Hoje:- No labirinto dos meus pensamentos

    Bjos
    Votos de uma óptima Quinta-Feira

    ResponElimina
  3. Una declaración preciosa i molt sentida..
    Una abraçada Anna..

    ResponElimina
  4. Un messaggio importante da lasciare impresso...
    Un saluto,silvia

    ResponElimina
  5. Preciosa poesia y a la vez triste.
    Besos

    ResponElimina
  6. Desdé luego que es una dura enfermedad.
    Feliz año nuevo para ti y los que te rodean.

    Saludos

    ResponElimina
  7. Es muy duro darte cuenta que no recuerdas nada ni a nadie.
    que vas perdiendo sin darte cuenta y vas convertiendo en individuo a bebe
    Besos

    ResponElimina